dilluns, 28 de setembre del 2009

Vantrallantpelspuestus

L'epidèmia de la Grip A, fa parada i fonda a Vandelpal. La consulta està més plena que el mateix poble. I mira que el poble en va ple! Una de les frases més repetides en la sèrie. Entre les quals es troba Casunseuna!!!
La consulta estava molt plena de vandelplallosencs. Febres, vòmits... El del Ramiro, pobret, era de color festuc torrat. Un verd ataronjat. Li va estrenar les sabates al Paco, que estava també a la consulta. I es va colar per veure primer a la Teresa. Mira, perquè era en Ramiro i me l'estimo molt. Us en recordeu quan es va quedar tancat en el Condis?? Sempre li pasen coses. Té un cor molt gran. M'estic posant tendre... I no és plan! Més coses...

El Jaume, amb un rampell que li ve de sobte, després de parlar amb l'amiga de la Teresa que treballa a Can Rata, es posa a pensar si ell està tractant bé la seva dona. Canviarà el caràcter?? Es deixarà perilla?? Anirà a fer classes de GAC? Comprarà pebrots de Padrón al Condis?

La Berta, treballa deu minuts al Condis!! Que egològica-cèntrica! Només pensa amb la Elephant's Store! Obres, boicots del Casunseuna i nervis. Hi ha una pertorbada, l'Alícia, que es tornarà boja si la gent no diu I-LE-GÁN a la botiga de roba XL.

Nem a fer un cafè al Tramuntana i trobem al Jaume trobant-se inesperadament, al jove psicòleg.
El Jaume, aprofitant la situació que la consulta li sortirà gratis, no sap com explicar-li el seu cas. Es llença de cap amb el mètode T.U.A. Sabeu de que parlo, no? Tothom ha practicat alguna vegada el mètode T.U.A. i les seves variacions (A.U.A), sobretot en les pròpies confessions?? "Tinc un amic que..."o bé, "aquesta pedra que sembla costo, no és costo és un mineral i a més, li guardo a un amic, mama"...

El Jaume li explica que té un amic que li sembla que maltracta a la dona. I el psicòleg li recomana que parli amb el seu amic. I l'amic del Jaume, envia un ram de flors a la alcaldessa Jipi, li buida la casa de gent, li cuina posa música i ballen... Realment, la Jipi hagués preferit l'amic del Jaume. (O no) Potser vol un entremig. Si el Jaume no renega de tant en tant, no és el Jaume.

Al CAP han posat un segurata!!! Un segurata a la sala d'espera. No fos cas que la gent es tornés boja de cop i volta i practiquessin l'art de Kale borroka amb pintades, còctels molotovs o encara pitjor: encenent papereres amb revistes de fa cinc anys que son les mateixes a la mateixa taula. (Això de les revistes, passa a Vandelpal i a tot arreu)

El senyor Russinyol ja feia temps que s'havia rallat i va tenir unes paraules amb semi-agressió de drama zero amb l'Enric. Aquest va xivar-se a la Teresa i va arribar el segurata per carambola.
L'Enric fa una crida radiofònica per que vingui a treballar més metges. No vol els MIR!! No ens ho podem permitir!!! "Ensenyant a fer la feina, revisar-la i fer la teva". Però fent-la amb els pacients emprenyats! Que a la més mínima t'estornuden a la cara i ja has pillat la grip A.
En un moment de consulta cau una safata. El segurata, que ha fet el curs en 2 setmanes, gairebé rebenta la porta i entra amb el Kalasnikov per protegir al personal mèdic. Pero mira que és buena persona, eh!
També hi ha gent, que per prevenir va a la consulta. És el cas de la Marcela. Entre plats preparats i tapes, va buscar un foradet per anar a veure com estava el percal al CAP. "Enrrí, mira'm que no tingui la grí aquesta. No tín cap símptoma, però per si de cáh!"

Un tal Tàrrega, es queixa de la pudor dels purins a Vandelpal en hores d'oci pels pixapins. No hi ha un botó per canviar el poble a NO-SMELL MODE?

Aparició estel·lar de l'Ironside. Que torna a Vandelpal per la inauguració de la botiga. La Berta i l'Alícia preocupades pel nom. O per la cagada. Abans de que et col·loquin un rètol, has de mirar que no l'hagin dissenyat ximpanzés, ni elefants! O si dones el vist i plau, la cagada és teva. Apa, ja us menjareu el rètol amb patates. Que la Marcela us cuini el plat, que segur que les patates estaran tremendes!

Quan està arribant el moment I-LE-GÁN, tothom s'escaqueja. Tothom? No!! Hi ha un petit cor de bona persona que es diu Núria que sempre està allà on se la demanen. Amb el fracàs de la convocatòria, a l'Alícia se li encén la bombeta per fer les fotos amb gent. Truca a tots els Clubs Sant Jordi de la comarca i s'omple la botiga de pròtesis, faixes, bastons, medicines, laca, bufandes... Aquests avis, que s'apunten a un bombardeig... i que son més barats que una pedra, els dius que hi ha una inauguració amb pica-pica, si la memòria no els hi falla, porten tupers de casa. Si no, al bolso directe!! Hi ha proves gràfiques. Això també passa a la vida real. Si veus avis en una inauguració, segur que hi ha canapès. Es passen la informació entre ells.

El Jaume, desconegut total per la Jipi. Mai una alcaldesa havia estat tan sospitosament feliç per l'amo de Can Rata. Havia fet un canvi de 180º. L'amiga maltractada de la Teresa, volia saber si era veritat el rumor de que hi havien ordinadors Waterprof ressistant i va provar-ho amb l'ordinador administratiu de Can Rata. "No passa res"-li deia el Jaume. Definitivament havia fet un canvi. Un canvi per sempre?? Juas! A Vandelpal, no hi ha res per sempre!

A Vandelpal, pot passar qualsevol cosa! Mentre vagi pagant Estrella Damm i Condis, ho aniran allargant. Aviat, parlaran del Michael Jacson, del Messi i de la consulta per la Independència per Catalunya a Vandelpal!

dimarts, 22 de setembre del 2009

Vandemàgicwalker!

La Berta Sergent de Ferro, obliga al Casunseuna a fer exercici. Diu que l'estima i vol que li duri molt de temps. Però també hi ha altres raons de pes. Els roncs del marit, no son pas l'Escolania de Montserrat, precisament. L'endemà apareix la Berta amb el Màgic Walker (anunciat a TV!). Com era d'esperar, en Casunseuna renega. Però al cap de poc, se'l veu super motivat: Amb guants de Maiqueljacson, gorra, pantalons curts, samarreta (quechua?) i caminant per la cinta. I de bon humor!!!! La Berta no dóna crèdit! Ni crèdit ni croissants!!

La Marcela, dóna el cop de gràcia que necessitava a La Resistència, el grup de música. Regala lletres que va escriure per un guapo que estava molt lluny i tenia dos ulls blaus. Aquests, li dónen corda al català, la tradueixen i li tornen els fulls al Ramiro. Queda bé i tot, musicada.

A la Raquel, se li va passant l'efecte gintònic. Ja parla millor i es pentina sola.

En un moment del capítol, una mare li pregunta a la filla... (perdoneu q no recordi el nom i us sembli un acudit)

Ja estàs llevada? És una pregunta de les que s'engloba en el mateix grup de "t'has tallat el cabell?" o "Ja heu arribat?"
D'aquelles preguntes inútils, que no cal preguntar. És obvi que està llevada. No la veus que no està dormint al llit? Que està esmorzant llet amb galetes!!!

La Núri, que està claríssim que tornarà a fer de secretària a la Teresa, s'ha anat a fer una visita al Ginecòleg. I li ha dit que porta regal. Sort que la imatge pública de Sita Murt, la va animar a tenir-lo.
I ja hi tormem a ser, l'efecte papallona! Si la Núri s'embarassa, la Berta, li aguanta la pixa al Casunseuna: La Núri li diu al Jordi . El Jordi, li diu al Casunseuna. El Casunseuna, amb poca professionalitat, cau de la Magic Walker d'una manera molt falsa i es fractura el braç. Aquest, no pot pixar sol i diu a la Berta que l'ajudi.

El Ramiro, continua donant-li voltes al cap. De fet, ell, se n'ha asabentat perquè el Biel li ha donat les lletres de la Marcela. Una altra cagada. Havia de ser un secret. En aquest cas, es podria considerar una cagada del Biel. No en fa gaires, de cagades. Però quan les fà, queda retratat. Però amb la Medalla de plata.

La medalla d'or, se l'emporta la Post-it.
Feia temps que esperava una cagada de les seves. Es va trobar a la Raqueletíl·lica i li va recordar que van deixar-ho amb el Julià.

La Núria, rallada amb el Jordi perquè avança esdeveniments. I el Julià, també ho sap. De fet, el poble en va ple!!

El Ramiro, amb el Paco divagant fins que la Marcela confessa. "Tu, Rami ereh er primero y er úrtimoh, en carne y huesoh, claro"... "Las cartas eran pal Pol Niuman!! Uy que vergüensa, por dió!" Juas juas!!

Desprès d'aquest aclariment, el Rami, torna a ser el de sempre. La Resistència els regala el primer concert a la parella més entrenyable de la sèrie. M'atreveixo a fer una aposta: S'acabarà Vandelpal i aquests dos seguiran menjant perdius i anissos.

La Nuria i el Jordi, parlen amb l'Alba per veure com va tot i tal. I li diuen que tindrà un germà. Els futurs pares, s'acaben fent un petó amb l'auricular del telèfon a la mà. Qui va pagar la trucada? Era a cobro revertit? Tenia l'Europa 15 de movistar? Si era així, no li serviria de res. Boston no és ciutat europea.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Vandelposarnosaldia

Un resum rapidet i una mica anarquista dels tres últims i els dos primers capítols de la nova temporada...

Hi havien uns rumanesos que van anar a Vandelpal a distreure una mica al personal: Li van fer un book de fotos a l'Alba, a la sortida del cole (devia portar una suadera Rams 23 com la majoria de personatges joves de la sèrie), un parell de palassos al parietal de la Raquel mentre xafardejava en un zulo aliè perdut al bosc investigant el cas rumanil,...
Amb tot això, envien a l'Alba a estudiar Bostonès.

Què més? Ah, si! Han canviat les ofertes del Condis!!! Ara ja no tenen el llom ibèric i la butifarra amb bolets. Tenen butifarra negra i pebrots de Padrón. I la Berta s'ha tornat vegeta. També ha après a escaquejar-se. I la Rut, la tercera sòcia-patitzant del Condis, està a la que salta perquè diu que ha de fer-ho tot ella. En aquests moments, tot el poble en va ple. I en Paco sempre al mig, pobret!

Santa Isona, va al psicòleg per millorar la relació amb l'Enric. Els dos porten banyes d'isard del Pirineu. Desprès de totes les sessions combinades (psicòleg + Isona, psicòleg + Isona + Enric, Psicòleg + Enric i a casa, l'Isona +Enric), decideixen deixar-ho.

L'Enric es va apuntar a un curs de cuines per solters que l'ensenyaven a fer menjar preparat i cuinar congelats de La Sirena. I la Raquel surt del coma però li queden seqüeles. Memòria i parla. No se'n recorda que van deixar-ho amb el Julià. El seu assistent personal.

Raquel: ahskjogesñri
Julià: Què? Què vols? vols això? Això es diu DI-A-RI
Raquel: NO-HOC-IM-BÈ-HIL.

Ai, Julià!! Qui t'anava a dir que estaries sempre enmerdat, a Vandelpal. Eh?

També hi ha un grup de dones maltractades treballant a Can Rata. Van aparèixer perquè l'ex-marit d'una d'elles (amiga de la Teresa) va cremar la casa d'acollida. Al Jaume, no li fot puta gràcia que estiguin allà per vàries raons que tot seguit anomeno:
Raó 1: La colega de la Teresa, tirant aigua amb lleixiu a les verdures.
Raó 2: No tenen intimitat amb l'alcaldesa jipi.
Raó 3: Trasllada el despatx al Tramuntana per treballar més tranquil.

L'Alícia deixa l'assistència de la consulta de la Teresa per associar-se amb la Berta i obrir la botiga de roba. Però no tenen pasta i enganyen al Casunseuna per rebre una subvenció directa per fer realitat el somni.

El Julià busca una assistent per ajudar a la Raquel, que no pot valer-se per ella mateixa. (Pels símptomes que té, sembla que porti un estat etílic força considerable: Pronunciació poc entenedora, insensible a les cremades d'oli, dificultats al desplaçar-se...)

Desprès del primer i últim sopar que prepara l'assistenta (faves salades) dimiteix del càrrec. És el millor que podia fer. (De fet, jo no hagués anat ni a Vandelpal)

El Biel ha muntat un grup i assajaven a casa. La Teresa, fins els ovaris d'aquells horribles 3 acords, busca un local al costat del Condis. I el Paco, al següent capítol, ja estava fins els collons!

L'Enric, té moltes dificultacions al fer la compra. I el Paco, -que és molt observador- s'il·lumina i crea una ONG: Dividim sindries, unim persones!
L'equació és molt fàcil:
1/2 síndria + 1/2 síndria = 1 síndria

L'Isona, de baixón, se'n va al centre comercial i es tenyeix la meitat els cabells de vermell elèctric. Segons el Julià, "un canvi molt canviant". De fet, no semblava l'Isona, semblava la Yeni de l'H! Al vespre, Santa Teresa li torna a tintar de negre.

El Llibert, posant limitacions de velocitat al poble i al mateix temps pagant multes de velocitat i accidents amb cotxes patrulla. I el Casunseuna, l'home més feliç i cabrón del món veient la cara que se li queda al Llibert mentre la Post-it, (Dora) ho explica amb pèls i senyals. Pantalons de nen 30€ + multa 300€. Només li faltava dir: Para todo lo demás, Mastercard!!

dimecres, 2 de setembre del 2009

Menorca 2009 La tornada


L'avió em sortia a 3/4 de 9 del matí i la combinació d'autobusos i horaris en general de les Illes Balears, fa pena. Els diumenges s'acaba el servei de bus a les 7 de la tarda. I els dilluns surt de Ciutadella a 2/4 de 7 del matí. Dos exemples a escollir.

Vaig mirar 4 dies abans si hi havia una fonda/alberg/allotjament a Maó. En vaig trobar. Però no em veia en cor de que em fèssin una extracció d'òrgans per passar una puta nit! Passaria la nit a l'aeroport. Portava la motxilla i el portàtil. Em preocupava l'absència de taquilles per poder dormir tranquil.

Agafo l'últim bus (23:40h). M'acompanyen l'Andrea, el Ganni, la Raquel i el Ramon. Aquell dia, va ser una mica rarot. Era el síndrome post-menorca. (Els que hi heu estat, segur que m'enteneu). Eren 2/4 de 12 de la nit en el meu rellotge quan arrenca el motor del autobús. Em despedeixo super ràpid dels quatre i li diem al conductor que s'esperi. Pujo, pago 4,55€ i marxem de Ciutadella. Al cap d'una hora, arribo a l'estació de busos de Maó. No hi ha una puta ànima. Vaig a mirar els horaris de Maó a l'aeroport. Una noia, de barcelona que també estava dins l'autobús també s'hi apropa. L'últim bus feia 30 minuts que havia marxat. Nem carrer amunt sense gaire clar on anavem. Li proposo compartir un tàxi. Fem mitja volta i passa un tàxi. Li demanem quan ens cobra per anar a l'aeroport. 12€ per 5 minuts! Un escàndol, però acceptem. El taxista treu les maletes com si fóssin sacs de patates!! Cuidaaaaao! Que és un ordenador!! Mare meva. El taxista marxa.

Nem cap a la porta més propera i no s'obra. La següent, tampoc, ni l'altra, ni l'altra... L'aeroport està tancat?

Cap al final, veiem una porta d'emergència oberta. Flipem una mica.Dormim a dins, no?? Conduïa a uns despatxos d'aerolínies. Treiem el carregador del mòbil, el portàtil, la tovallola, alguna bossa per fer de coixí... Començem a veure una pel·lícula, La vida de los otros. Tot i que la Paula, ja l'havia vist no li fa res tornar-la a veure. Al cap d'un parell de trucades i 1/2 hora de peli, al final del passadís s'obre una porta i apareix una parella de guàrdies civils. En aquell moment vem deixar de veure la pel·lícula (i mira que estava interessant, eh).
-Hola.
-Hola. Que hacéi aqui? Eren joves, de 35 i 28 anys segons el meu ull clínic.

-Pensabamos dormir en el aeropuerto y hemos encontrado una puerta abierta.
-Pero aquí no podei está. Esto son unah oficina. DNI, porfavó!

Mentre el tonto apunta les nostres dades en una Miquelrius A6, l'altre fa una trucada al personal de seguretat de l'aeroport. Va ser el moment que vaig aprofitar per canviar de lloc el yoyi que duia al paquet de tabac.

Va arribar un home d'uniforme força nerviós i enfadat. Com si algú hagués entrat a casa seva sense avisar. Li devien faltar uns 10 anys per jubilar-se.
Ens va demanar explicacions...
Mentre li explicàvem que veníem de Ciutadella, per dormir a l'aeroport i agafar el vol l'endemà i tota la pesca, va aparèixer una altra parella de verd. En un moment es va muntar un festival. Erem 7 persones, dos de les quals volíem dormir.

El primer guardia civil, va explicar-nos que no podiem estar allà. Que l'aeroport té un horari i no està obert les 24h. I que per entrar a l'aeroport, la llei ens podria castigar. Crec que va ajudar que la Paula tingués 17 anys i anésim de bon rollo i mindundisme poguert.

El guardia civil que va apuntar els noms, per senir-se(?) millor, ens va preguntar si un cotxe que estava aparcat allà fora en bateria, era nostre. Li vem dir que no. Si fos així, segurament dormiriem dintre el cotxe. Els seients son més còmodes que el marbre del terra.

Els vaig demanar per anar a dormir en algun lloc més arrassarat i un dels últims que va aparèixer ens suggereix anar a dormir a l'ascensor.
-A l'ascensor? L'ascensor del pàrquing?

Els demanem disculpes mentre pensem que hem estat de puta llet i travessem la passarel·la, baixem les escales i ens tornem a instal.lar a la nova habitació.
L'ascensor feia 2x2m aproximadament. Estirem les tovalloles deixem les motxilles, bosses i ordinador, ens estirem i es tanca la porta.

Casumjudesmuntantacavall!! Quina calooooor!! Haviem de trobar una manera per deixar la porta oberta. La Paula, va agafar la seva bossa i la va deixar entre els rails de la porta i es va posar a dormir al cap de poc. Estava rebentada.

Vaig anar a pixar. (Només faltava que em multéssin els amics d'abans) Pixo sota una palmera i m'encenc el yoyi al costat de l'habitació amb vistes al pàrquing.

I aquí em teniu: Escrivint això en el quart graó de l'escala. Davant de l'ascensor. Veig la Paula que dorm i jo, fent temps perquè obrin l'aeroport a les 6. Entre pitos i flautes, deuen faltar unes 3 hores.

Hi ha un silenci tal com d'un polígon industrial. De tant en tant una furgoneta o un espetec d'una palmera trenquen el silenci. Els ocells també hi diuen la seva.

Ens desperta una família que vol pujar en ascensor. Recollim les coses, excepte l'aroma a tigre, i entrem dins l'aeroport. Hi ha un banc de 5 plaçes vulnerable de ser ocupat per un parell de punkis. Nem al lavabo per torns. Al cap de poc, obren el Check-in del vol de la Paula. Petons i una abraçada per acomiadar-nos.

Només em queden 90 minuts per facturar. I van passant guàrdies civils pel meu davant. Quina nit més surrealista.

Havia d'anar així.