Els elefants són més grans en persona

dijous, 29 d’octubre de 2015

Sóc runner.

Potser fa uns 6 anys, que col.laboro amb les punk-trails de Fonollosa, Pont de Vilomara i Manresa ambientant amb música, les sortides i arribades de les curses. Al veure el bon rotllo que s'hi respira, el dilluns següent de la primera Punk, vaig anar a comprar-me unes bambes. Les vaig estrenar al cap d'un parell de mesos per pujar al Collbaix. Tornant a les Punk-trails, no tenen res a veure amb cap cursa de muntanya. La inscripció és gratuïta (demanen una aportació d'aliments voluntària destinada a la gent del poble que ho passa malament). La cursa, també es subvenciona gràcies a tots els col·laboradors, sponsors i voluntaris. No és una cursa competitiva. No hi ha dorsals. Els itineraris, molt ben treballats per donar a conèixer el territori, respectant el medi ambient, amb uns avituallaments molt catxondos on pots trobar-hi fruita, beguda isotònica, begudes carbonatades, xocolata, dolços i cervesa. Si, cervesa. Tot depèn de com et vulguis prendre la cursa. També et pots prendre la cervesa a l'arribada amb la botifarra. Molt més recomanable! Doncs bé, portava aquests 6 anys dient que l'any següent faria la cursa. Però l'Ivan, el Babil o el Jordi primer i el Marc desprès, es posaven en contacte amb mi pel tema de la música. Jo, com que sóc de bona pasta, sempre acceptava la proposta i no feia la cursa. Però va arribar el dia del cop de puny a sobre la taula.  Fa uns 4 mesos que vaig a fer una volta un parell de dies a la setmana. I he vist que mica en mica, vaig agafant resistència i em sento capaç de moltes coses. La setmana passada, em vaig apuntar a la Punk-trail de Manresa (15 Novembre)


Fa un mes i mig aproximadament, vaig rebre una invitació de la Turbina de Sallent que organitzaven, juntament amb la gent d'ETERNAL RUNNING Invencible, aquesta cursa. Una cursa que va voltant per tot l'estat amb 13 anys d'experiència.
Vaig arribar a les 9 del matí a la zona esportiva. Després d'investigar una mica, vem arribar, gràcies a unes indicacions d'una sallentina, on hi havia tota la mandanga.  Vaig veure un home amb una bossa de Caldos Aneto i vaig anar cap allà. Vaig trobar el lloc per recollir els dorsals. Allà, també em vaig trobar tot de voluntaris, entre els quals, hi havia l'Oscar i la Rocío, que és la que em va enviar la invitació per participar a la cursa. A l'arribar a primera hora, hi havia alguna cosa que havien d'acabar d'enllestir. Vaig tornar cap al cotxe a deixar els obsequis i esmorzar una mica. Al tornar cap a la zona de la cursa, em vaig trobar al David, Marc, Pere i Sergi de Manresa, que també feien la cursa. Em vaig afegir al pòquer manresà. Faríem la cursa tots junts. Menys mal, perquè ja em veia fent-la sol. 

L'Eternal Runnig (ER) té uns 10 km. i 70 obstacles aproximadament. El problema, és que a 200 m. de la sortida, es va fer un embut en el primer obstacle. Fang, aigua, tobogans inflables, espuma, piscina de boles, fang, filat amb punxes (que t'havies d'arrossegar...) més fang... El disseny de la cursa eren uns 30 obstacles + 5 km + avituallament + 5 km + 40 obstacles més. El recorregut en si, bastant agradable. una bona pujada per despertar les cames i després 100m de densivell +.  El que per mi va ser més dur, van ser els últims obstacles (que treballaven més braços que cames) l'obstacle més fill de puta, per mi, va ser uns 100 m. de filat a 40 cm de terra, amb punxes, on t'havies d'arrossegar o fer la croqueta. Cadascú s'espavilava com podia. I a la última recta, hi havien uns cilindres inflables que els havies de superar per sobre. El problema era passar els 3 últims. Amb el primer tenies més recorregut per agafar embranzida i s'havia d'afegir el cansament acumulat. Diuen que l'ER, és una barreja de cursa i Humor amarillo, 
Si l'acabes, ets invencible. Si no, hauràs fracassat. 
Preu: 25€ samarreta tècnica + obsequis patrocinadors + degustació de paella

832è de 4000 inscrits 1h 48' No està mal, no? 

Aquell diumenge, vaig fer una migdiada històrica.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Coses que passen en festivals.

En els festivals de música, s'hi barreja una màgia i un bon rotllo bastant curiós. Mireu els videos del Canet Rock o Woodstock. Qui no ha fet amics en festivals, ni que sigui per un cap de setmana? Per un comentari, per voler tirar-li una pedra al Ramoncín al ViñaRock del 2009, per un cubata que et van tirar a sobre, però et van compensar molt favorablement, per aquelles converses a la cua de les dutxes al puto sol del festival de Torelló, aquelles coses de colors que es veuen de nit, aquell parell de gossos que es van quedar enganxats mentre tocava un grupillo, per aquelles bossetes de màgia que et trobes pel terra i per contra les bossetes de màgia que perds, per aquella senyera a primera fila de Banda Bassoti... Tot son bones anècdotes. I que duri! toquem ferro!


Segur que aquest del vídeo i els presents, se'n recordaran tota la vida! No se que va passar en aquesta edició del festival, però el festival de Sasquatch 2009 a Washington, promet per moments màgics! Mireu aquest, també!


Apa, salut!


dimarts, 12 d’octubre de 2010

Com la lluna de l'Arale II


Recordeu aquella lluna que vaig fotografiar? Doncs bé, aquí teniu el tema. Qui endevini que és tindrà un premi. :)

















Apa, salut!

dimecres, 15 de setembre de 2010

Com la lluna de l'Arale



Els qui em coneixeu, sabeu que m'agraden els temes de núvols, llamps... bé, tots els colors del cel. L'altre dia, al vespre, vaig flipar amb el que vaig veure.

Doncs el dia de la flipamenta, vaig fer la foto que veieu. Increïble. S'havia de compartir.

Apa, petons i salut!

divendres, 25 de juny de 2010

Sessió ra(ggue)tonera

Em van demanar d'anar a un institut a punxar per la festa de fi de curs dels estudiants d'ESO. Ho organitzava l'AMPA de l'escola i l'educadora social del centre. Tot preparat. A fora plou. Les noies i el noi que fan la exhibició de hip-hop han assajat els balls. Ara ho fan els de caopeira. Han entrat els latinagers. Tots cap a fora!!! Se va havé un follón que no sabe ni dónde s'ha metio" .

Presenten un paio que fa hip-hop (un solo), després faràn capoeira i per acabar, 2 balls de hip hop.

La profe de hip-hop, que mostra una eufòria extrema amb uns crits d'ànim als seus alumnes, ha aixafat un merimbau dels capoeirus venint a donar-me unes indicacions logísico-musicals. Bronca merescuda al canto! Ha ballat el nen. Ara ho fan els capoeira. Realment és molt més espectacular que el nen de la gorra. Us deixo un tastet.

Ara les noies i el noi del hip hop. 2 balls. Acaben l'actuació. Aplaudiments. Estampida a buscar una pasta de gratis. Tots no, un grup de noies es queden i d'aquestes, 2 em venen a demanar Reggetón. Poso un tema, i tots s'aixequen i fan una orgia vestits. Mare meva! Tots emparellats refregant-se. Marededeusenyor!! Totes amb vestidets (suposo que la cultura llatina és així)


Arriba més gent. La majoria dels que encara son al gimnàs estan asseguts mirant les parelles com ballen. A la seva edat estavem els nens en una banda i les nenes a l'altra. Les latin girls en una banda i la resta de gent a la porta "pensant que collons estic parint aquí" (una mica com jo).

Primer tema que balla la majoria (zapatillas ) Canto del loco, després vindria Estopa i coses del pal.

Un paio escoltant la seva musica amb uns cascos més grans que el meus.

I gotta feling exit total. Me l'hauria d'haver guardat per més endavant. Però ben mirat, millor cansar-los aviat.


-Puedes poner otra de reggeton?
-Més endavant... (feia 5 minuts que n'havia punxat una)
-Pero es que esto no se puede bailar (el 70% ballant)
-...

3 dies abans de la sessió, un alumne de 4t d'ESO, em van passar una llista de temes que els agradava. Vaig entendre que s'havia agafat una mostra real. Però no. Era una llista de temes d'una població 100% llatina. 35 temes dels quals: el 79% reggeton, 15% bachata i 6% 40principales. Vaig baixar-ne 5 de reggeton i "palante, no?".

Experiment: Volia punxar-ne de balcànica i veure com reaccionaven. Vaig triar aquest un tema del Kusturica. Comença amb una intro de vents. Els nens, no entenien res. Quan s'accelera la cançó es tornen boigos. La bogeria els dura una mica pero se'n cansen. Em va agradar molt l'experiment. Veure ballar Kusturica al col·lectiu de joves no té preu. :)

Els temes que més van triumfar van ser aquests:

Panjabi MC - Mundian to bach ke Black eyed peas - I gotta feeling Tu vuo' fa' l'americano remix Celia Cruz - La vida es un carnaval Baddest Ruffest - Backyard Dog

Va ser una experiència per aprendre. No és fàcil fer ballar a una població concreta i que no coneixes. Tot i així, va ser una bona sessió. Després vaig anar al Vermell i feien La Cosa es Mostra. Em va donar la sensació que encara no havia sortit de l'institut.

Apa, salut!

dijous, 22 d’abril de 2010

La llegenda de Sant Jordi (versió revisada)



Pel que es veu, un drac, va presentar-se a les portes de la vila. I amenaçava en menjar-se els ramats i posar fi a la relació que tenia aquella gent amb la vida. L'animaló no tenia gaire bon aspecte. El seu alè, rescusitava els morts i els tornava a matar! Bé, el tema de l'aspecte és molt relatiu. Hi ha gent que, com a persones, no li molava la seva presència. En canvi, qualsevol dragona no li faria cap lleig i de ben segur que li regalaria una rosa o el llibre sobre el Barça! Els animals, també tenen dret a ser del Barça, no?

Davant d'aquesta situació força desagradable, el representant del poble va mirar d'anar a negociar.

- Escolta drac, has mirat de fer-te vegetarià? Ho dic, perquè si no ens dones cap alternativa, haurem de deixar de menjar els iogurts de cabra, no ens podrem abrigar amb la llana, ni podrem fer el torneig de polo contra els de la Vila d'Allà. I no sé si ho podrem suportar...

- Ein? Que què? A veure senyor...

- Representant del poble! L'interrumpí, l'home.

- Representantdelpobledelscollons, a veure: A mi, me la porta fluixa tot el que dius. No m'agrada negociar. No puc negociar. Què diria la família? Jo vaig a les viles i em foto un festival de menjar, migdiades i cap a una altra vila. La tradició familiar és aquesta. I punt.

L'home, va tornar cap al centre de la vila i va convocar al gabinet de crisi. Es van reunir els més savis i sàvies amb el rei per buscar una solució al problema de color verd. Al cap d'unes birres, van decidir que donarien al rèptil un parell d'ovins diàris.

Van anar passant els dies. I les cabres. Al cap d'un mes, s'havien exhaurit les existències ovines de la vila. Els caballs, també van patir la mateixa sort. La bona sort pel ferrer, que va reciclar les ferradures i les va fondre. (Sempre hi ha algú que aprofita situacions xungues per treure'n benefici propi) Quan van acabar de servir tots els animals que tenien, ja no sabien que fer. El drac seguia amenaçant. Una espècie de gorres bastant curiosa.

Al poc temps, el gabinet de crisi, ja estava buscant altres solucions. Aquest cop era més difícil trobar solucions on tothom aprovés el tema. Quintos, mitjanes, cubates... Van trobar dues maneres per resoldre el problema. La primera era marxar per la porta de darrera. I la segona, no tan covarda però força punki, era donar-li una donzella al dia.

Van decidir optar per la opció B. Deien que serien un poble sense donzelles. Ja s'espavilarien. (il.lusos!) No volien que en els llibres d'història es reflectís la seva covardia com a poble. Van anar a parlar amb el rei.

La filla del rei, anomenada Esperança de Bombó, va agafar un paperet per cada donzella i va apuntar, amb un pilot, tots els noms. Incoent-hi, solidàriament, el seu: Emereida, Àgata, Joaquima, Estanislava, Àngela Maria, Mauricia, Joaquima, Maria, Pepita, Pepeta, Marieta, Lourdes, Macarena, Cristina, Paula, Càndida, Merçè, Carla, Joana, Maribel, Laia, Irene, Immaculitas, Núria, Alícia, Semproniana, Calixta, Gemma, Labibi, Elena, Leocadia, Anna, Assumpció, Júlia, Rita, Yénifer, Lavane i Esperança. Va doblegar tots els papers dues vegades per la meitat i va posar-los en un sac de vellut. Com que no hi havia gaires innocents i tampoc hi havia temps per triar per altres barems, el rei va ser el que treuria el nom de la donzella que, l'endemà, niria gola-avall del drac. Amb tanta mala sort (per ell), que va treure el nom d'Esperança.

- Maledicció!! Maledicció!! Cridava i cridava! I plorava i plorava! Però més trista estava l'Espe, que ja no podria tocar-se la figa mai més! L'endemà de bon matí, desprès d'esmorzar els cereals special k, va sortir de casa. Ressignada, donà un petó al seu pare i s'encaminà cap a la porta de la Vila. El poble li havia fet un passadís, guardaven silenci i les llàgrimes s'escapaven.

L'Esperança va endinsar-se al bosc per trobar-se al drac del mal rollo. De sobte, va aparèixer un home. Què dic un home!? Un cavaller medieval amb una melena rossa rentada amb Pantene, uns ulls impressionants amb un cavall blanc perla de raça afganesa.

I ella li digué:
-Què fas aquí? Haig d'anar a alimentar al drac. No t'hi oposis que encara tindrem més problemes.
- Holaquetal! Em dic Jordi, i vinc a salvar-te d'aquesta mort segura!
- Casunseuna!! -Va maleïr, l'Esperança.- El puto príncep que vé a salvar a la princesa de torn!
- Dona, tranquil·la. No vull medalles ni res d'això. Només vull fer una mica d'exercici, que avui no m'ha donat temps d'anar al gimnàs!
- Mira que ets fantasma, eh?- Va replicar ella.

I mentre discutien si l'havia de salvar o no, va aparèixer el drac:

- Ei, que collons esteu parint? Jo m'haig de menjar una donzella, avui.
- Pren-me i deixem-nos d'històries! Diguè ella.

El drac va acostar-se per endur-se a l'Esperança i es va donar un cop al cap amb una branca de roure i va caure inconscient. Traumatisme cranioencefàlic al canto. El cavaller, tan ràpid com hàbil i covard alhora, va aprofitar per clavar-li l'espasa a la pota dreta del drac. El va lligar al cavall, va enfilar a la donzella a sobre i van tornar cap al poble.

La gent els va rebre amb rauxa i xerinol·la. Van dur al drac semiinconscient al centre del poble. L'Esperança va anar a abraçar-se amb totes les altres donzelles, mentre el cavaller va explicar, a la resta del poble, la gesta amb majúscules i la feinada que va tenir per capturar al drac.
Desprès de fer unes birres convidat pel taverner, va rebentar-li les vísceres a l'animal. Va començar a brollar sang de l'interior i va aparèixer un roser amb moltes roses vermelles. En tallà la més bonica i li va donar a l'Esperança. El rei va nomenar al salvador de la seva filla, cavaller de l'ordre ascendent i va convertir-se en el seu gendre. Això va intrigar al poble. Què volia dir això de l'ordre ascendent? No es va arribar a saber mai. Però anys més tard, es va saber la veritable veritat de l'afer dracaire.

La princesa, va anar al Diario de Patricia a explicar el cas del seu marit. El tema del dia era "Ocultas alguna cosa por miedo a que tu marido te clave una espada en el pie?" I quan va explicar que aquell cavaller amb melena Pantene va aprofitar-se'n de la situació per col·locar-se a la Noblesa en un plis-plas, la gent del poble el va repudiar i el rei, el va desordenar. És a dir, li va treure l'ordre ascendent. En Jordi, va reflexionar sobre el que li va passar aquell dia: La gent està fatal!! Me'n torno al meu poble que allà si que podem jugar al polo!!!

L'Esperança va tornar a la solteria i va obrir una botiga de pells de drac. Va tenir molt èxit. Li volien posar Elegant. Però ja estava en el llibre del registre mercantil. Lavane i la Yénifer van obrir una franquícia al poble del costat.


Bon Sant Jordi!

D.San

dijous, 11 de març de 2010

10/03/10

El Madrid s'ha quedat a vuitens de la Lliga de Campions. L'Olympic, ha empatat perquè juga com un equip. Bueno, després d'aquest anàlisi pitchialonsès, volia comentar l'efecte que ha provocat en el Feisbuc aquest afer.Hi havia moooolta activitat. Ha començat a la tarda i ja s'han creat grups l'enginy n'és el protagonista(Sóc del madrid i revenc l'entrada de la final de la Champions (FAIL!), un altre: Tan rápido se ha ido el BLANCO de bcn como el madrid de la champions, VULl AGRAÏR EL DETALL QUE TE EL MADRID AMB MI CADA ANY AMB AQUESTES ÈPOQUES, ¡EL MADRID se gasta los cuartos pero NO LLEGA A CUARTOS!, ESTIMEM A MIRALEM PJANIC, i segur que en aquests moments ja n'hi ha més!



Guti: Tenemos que ser mas como un equipo i pensar en la liga que és lo unico q nos queda.

Periodista Tele Madrid: Este año es especialmente doloroso, no?
Això és el que li preguntava a un company de feina de la portada del Marca d'avui. "Ramos: Ganaremos 3-0"

En fi, s'acaba la neu. Pim-pam Pim - pam. Franceses vienen, merengues se van!
Per efemèrides, avui fa un any de l'eliminació del Liverpool.



L'únic merengue que veurà la final des de tribuna, és el Florentino. I quin mal que li farà!


Jo li dedicaria aquest dia a aquesta persona:

Bon nuit!