dijous, 29 d’octubre del 2015

Sóc runner.

Potser fa uns 6 anys, que col.laboro amb les punk-trails de Fonollosa, Pont de Vilomara i Manresa ambientant amb música, les sortides i arribades de les curses. Al veure el bon rotllo que s'hi respira, el dilluns següent de la primera Punk, vaig anar a comprar-me unes bambes. Les vaig estrenar al cap d'un parell de mesos per pujar al Collbaix. Tornant a les Punk-trails, no tenen res a veure amb cap cursa de muntanya. La inscripció és gratuïta (demanen una aportació d'aliments voluntària destinada a la gent del poble que ho passa malament). La cursa, també es subvenciona gràcies a tots els col·laboradors, sponsors i voluntaris. No és una cursa competitiva. No hi ha dorsals. Els itineraris, molt ben treballats per donar a conèixer el territori, respectant el medi ambient, amb uns avituallaments molt catxondos on pots trobar-hi fruita, beguda isotònica, begudes carbonatades, xocolata, dolços i cervesa. Si, cervesa. Tot depèn de com et vulguis prendre la cursa. També et pots prendre la cervesa a l'arribada amb la botifarra. Molt més recomanable! Doncs bé, portava aquests 6 anys dient que l'any següent faria la cursa. Però l'Ivan, el Babil o el Jordi primer i el Marc desprès, es posaven en contacte amb mi pel tema de la música. Jo, com que sóc de bona pasta, sempre acceptava la proposta i no feia la cursa. Però va arribar el dia del cop de puny a sobre la taula.  Fa uns 4 mesos que vaig a fer una volta un parell de dies a la setmana. I he vist que mica en mica, vaig agafant resistència i em sento capaç de moltes coses. La setmana passada, em vaig apuntar a la Punk-trail de Manresa (15 Novembre)


Fa un mes i mig aproximadament, vaig rebre una invitació de la Turbina de Sallent que organitzaven, juntament amb la gent d'ETERNAL RUNNING Invencible, aquesta cursa. Una cursa que va voltant per tot l'estat amb 13 anys d'experiència.
Vaig arribar a les 9 del matí a la zona esportiva. Després d'investigar una mica, vem arribar, gràcies a unes indicacions d'una sallentina, on hi havia tota la mandanga.  Vaig veure un home amb una bossa de Caldos Aneto i vaig anar cap allà. Vaig trobar el lloc per recollir els dorsals. Allà, també em vaig trobar tot de voluntaris, entre els quals, hi havia l'Oscar i la Rocío, que és la que em va enviar la invitació per participar a la cursa. A l'arribar a primera hora, hi havia alguna cosa que havien d'acabar d'enllestir. Vaig tornar cap al cotxe a deixar els obsequis i esmorzar una mica. Al tornar cap a la zona de la cursa, em vaig trobar al David, Marc, Pere i Sergi de Manresa, que també feien la cursa. Em vaig afegir al pòquer manresà. Faríem la cursa tots junts. Menys mal, perquè ja em veia fent-la sol. 

L'Eternal Runnig (ER) té uns 10 km. i 70 obstacles aproximadament. El problema, és que a 200 m. de la sortida, es va fer un embut en el primer obstacle. Fang, aigua, tobogans inflables, espuma, piscina de boles, fang, filat amb punxes (que t'havies d'arrossegar...) més fang... El disseny de la cursa eren uns 30 obstacles + 5 km + avituallament + 5 km + 40 obstacles més. El recorregut en si, bastant agradable. una bona pujada per despertar les cames i després 100m de densivell +.  El que per mi va ser més dur, van ser els últims obstacles (que treballaven més braços que cames) l'obstacle més fill de puta, per mi, va ser uns 100 m. de filat a 40 cm de terra, amb punxes, on t'havies d'arrossegar o fer la croqueta. Cadascú s'espavilava com podia. I a la última recta, hi havien uns cilindres inflables que els havies de superar per sobre. El problema era passar els 3 últims. Amb el primer tenies més recorregut per agafar embranzida i s'havia d'afegir el cansament acumulat. Diuen que l'ER, és una barreja de cursa i Humor amarillo, 
Si l'acabes, ets invencible. Si no, hauràs fracassat. 
Preu: 25€ samarreta tècnica + obsequis patrocinadors + degustació de paella

832è de 4000 inscrits 1h 48' No està mal, no? 

Aquell diumenge, vaig fer una migdiada històrica.