tag:blogger.com,1999:blog-33625821699378569012024-03-13T12:41:12.204+01:00Els elefants són més grans en personaDanilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.comBlogger34125tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-22696295721651357642015-10-29T18:00:00.001+01:002015-10-29T18:00:46.187+01:00Sóc runner.<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Potser fa uns 6 anys, que col.laboro amb les punk-trails de Fonollosa, Pont de Vilomara i Manresa ambientant amb música, les sortides i arribades de les curses. Al veure el bon rotllo que s'hi respira, el dilluns següent de la primera Punk, vaig anar a comprar-me unes bambes. Les vaig estrenar al cap d'un parell de mesos per pujar al Collbaix. Tornant a les Punk-trails, no tenen res a veure amb cap cursa de muntanya. La inscripció és gratuïta (demanen una aportació d'aliments voluntària destinada a la gent del poble que ho passa malament). La cursa, també es subvenciona gràcies a tots els col·laboradors, sponsors i voluntaris. No és una cursa competitiva. No hi ha dorsals. Els itineraris, molt ben treballats per donar a conèixer el territori, respectant el medi ambient, amb uns avituallaments molt catxondos on pots trobar-hi fruita, beguda isotònica, begudes carbonatades, xocolata, dolços i cervesa. Si, cervesa. Tot depèn de com et vulguis prendre la cursa. També et pots prendre la cervesa a l'arribada amb la botifarra. Molt més recomanable! Doncs bé, portava aquests 6 anys dient que l'any següent faria la cursa. Però l'Ivan, el Babil o el Jordi primer i el Marc desprès, es posaven en contacte amb mi pel tema de la música. Jo, com que sóc de bona pasta, sempre acceptava la proposta i no feia la cursa. Però va arribar el dia del cop de puny a sobre la taula. Fa uns 4 mesos que vaig a fer una volta un parell de dies a la setmana. I he vist que mica en mica, vaig agafant resistència i em sento capaç de moltes coses. La setmana passada, em vaig apuntar a la Punk-trail de Manresa (15 Novembre)</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fa un mes i mig aproximadament, vaig rebre una invitació de la Turbina de Sallent que organitzaven, juntament amb la gent d'ETERNAL RUNNING Invencible, aquesta cursa. Una cursa que va voltant per tot l'estat amb 13 anys d'experiència.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vaig arribar a les 9 del matí a la zona esportiva. Després d'investigar una mica, vem arribar, gràcies a unes indicacions d'una sallentina, on hi havia tota la mandanga. Vaig veure un home amb una bossa de Caldos Aneto i vaig anar cap allà. Vaig trobar el lloc per recollir els dorsals. Allà, també em vaig trobar tot de voluntaris, entre els quals, hi havia l'Oscar i la Rocío, que és la que em va enviar la invitació per participar a la cursa. A l'arribar a primera hora, hi havia alguna cosa que havien d'acabar d'enllestir. Vaig tornar cap al cotxe a deixar els obsequis i esmorzar una mica. Al tornar cap a la zona de la cursa, em vaig trobar al David, Marc, Pere i Sergi de Manresa, que també feien la cursa. Em vaig afegir al pòquer manresà. Faríem la cursa tots junts. Menys mal, perquè ja em veia fent-la sol. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=m6gGPHNsH0E">L'Eternal Runnig (ER)</a> té uns 10 km. i 70 obstacles aproximadament. El problema, és que a 200 m. de la sortida, es va fer un embut en el primer obstacle. Fang, aigua, tobogans inflables, espuma, piscina de boles, fang, filat amb punxes (que t'havies d'arrossegar...) més fang... El disseny de la cursa eren uns 30 obstacles + 5 km + avituallament + 5 km + 40 obstacles més. El recorregut en si, bastant agradable. una bona pujada per despertar les cames i després 100m de densivell +. El que per mi va ser més dur, van ser els últims obstacles (que treballaven més braços que cames) l'obstacle més fill de puta, per mi, va ser uns 100 m. de filat a 40 cm de terra, amb punxes, on t'havies d'arrossegar o fer la croqueta. Cadascú s'espavilava com podia. I a la última recta, hi havien uns cilindres inflables que els havies de superar per sobre. El problema era passar els 3 últims. Amb el primer tenies més recorregut per agafar embranzida i s'havia d'afegir el cansament acumulat. Diuen que l'ER, és una barreja de cursa i Humor amarillo, </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Si l'acabes, ets invencible. Si no, hauràs fracassat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Preu: 25€ samarreta tècnica + obsequis patrocinadors + degustació de paella</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">832è de 4000 inscrits 1h 48' No està mal, no? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquell diumenge, vaig fer una migdiada històrica.</span></div>
<br />
Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-59721259361687585042010-10-25T17:25:00.005+02:002010-10-25T17:59:02.092+02:00Coses que passen en festivals.<div style="text-align: justify;">En els festivals de música, s'hi barreja una màgia i un bon rotllo bastant curiós. Mireu els videos del Canet Rock o Woodstock. Qui no ha fet amics en festivals, ni que sigui per un cap de setmana? Per un comentari, per voler tirar-li una pedra al Ramoncín al ViñaRock del 2009, per un cubata que et van tirar a sobre, però et van compensar molt favorablement, per aquelles converses a la cua de les dutxes al puto sol del festival de Torelló, aquelles coses de colors que es veuen de nit, aquell parell de gossos que es van quedar enganxats mentre tocava un grupillo, per aquelles bossetes de màgia que et trobes pel terra i per contra les bossetes de màgia que perds, per aquella senyera a primera fila de Banda Bassoti... Tot son bones anècdotes. I que duri! toquem ferro!<br /><br /><br />Segur que aquest del <a href="http://www.youtube.com/watch?v=GA8z7f7a2Pk&feature=related">vídeo</a> i els presents, se'n recordaran tota la vida! No se que va passar en aquesta edició del festival, però el festival de Sasquatch 2009 a Washington, promet per moments màgics! Mireu <a href="http://www.youtube.com/watch?v=RMUECr66pqk">aquest,</a> també!<br /><br /><br />Apa, salut!<br /><br /><br /></div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-21624301542242351502010-10-12T23:19:00.001+02:002010-10-12T23:22:27.070+02:00Com la lluna de l'Arale II<a href="http://2.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/TLTRWd_SR6I/AAAAAAAAALg/dUnS6s1_xL0/s1600/DSC07497.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527272826627835810" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/TLTRWd_SR6I/AAAAAAAAALg/dUnS6s1_xL0/s400/DSC07497.JPG" border="0" /></a><br /><div>Recordeu aquella lluna que vaig fotografiar? Doncs bé, aquí teniu el tema. Qui endevini que és tindrà un premi. :)</div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Apa, salut! </div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-43938251983141017302010-09-15T20:49:00.006+02:002010-09-15T21:01:05.071+02:00Com la lluna de l'Arale<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/TJEXX9aB-JI/AAAAAAAAAK8/PinmfhPVfeY/s1600/DSC07496.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 336px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/TJEXX9aB-JI/AAAAAAAAAK8/PinmfhPVfeY/s400/DSC07496.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5517216718893742226" border="0" /></a><br /><br />Els qui em coneixeu, sabeu que m'agraden els temes de núvols, llamps... bé, tots els colors del cel. L'altre dia, al vespre, vaig flipar amb el que vaig veure.<br /><br />Doncs el dia de la flipamenta, vaig fer la foto que veieu. Increïble. S'havia de compartir.<br /><br />Apa, petons i salut!Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-89057449898997616542010-06-25T02:16:00.006+02:002010-06-25T03:21:48.710+02:00Sessió ra(ggue)toneraEm van demanar d'anar a un institut a punxar per la festa de fi de curs dels estudiants d'ESO. Ho organitzava l'AMPA de l'escola i l'educadora social del centre. Tot preparat. A fora plou. Les noies i el noi que fan la exhibició de hip-hop han assajat els balls. Ara ho fan els de caopeira. Han entrat els <span style="font-style: italic;">latinagers</span>. Tots cap a fora!!! Se va havé un follón que no sabe ni dónde s'ha metio" .<br /><br />Presenten un paio que fa hip-hop (un solo), després faràn capoeira i per acabar, 2 balls de hip hop.<br /><br />La profe de hip-hop, que mostra una eufòria extrema amb uns crits d'ànim als seus alumnes, ha aixafat un <a href="http://www.digischool.nl/mu/leerlingen/mt/instrumenten/plaatjes/boog1.gif">merimbau</a> dels capoeirus venint a donar-me unes indicacions logísico-musicals. Bronca merescuda al canto! Ha ballat el nen. Ara ho fan els capoeira. Realment és molt més espectacular que el nen de la gorra. Us deixo un <a href="http://www.youtube.com/watch?v=pIgPKjG-cVQ">tastet</a>.<br /><br />Ara les noies i el noi del hip hop. 2 balls. Acaben l'actuació. Aplaudiments. Estampida a buscar una pasta de gratis. Tots no, un grup de noies es queden i d'aquestes, 2 em venen a demanar Reggetón. Poso un tema, i tots s'aixequen i fan una orgia vestits. Mare meva! Tots emparellats refregant-se. Marededeusenyor!! Totes amb vestidets (suposo que la cultura llatina és així)<br /><br /><br />Arriba més gent. La majoria dels que encara son al gimnàs estan asseguts mirant les parelles com ballen. A la seva edat estavem els nens en una banda i les nenes a l'altra. Les latin girls en una banda i la resta de gent a la porta "pensant que collons estic parint aquí" (una mica com jo).<br /><br />Primer tema que balla la majoria (zapatillas ) Canto del loco, després vindria Estopa i coses del pal.<br /><br />Un paio escoltant la seva musica amb uns cascos més grans que el meus.<br /><br />I gotta feling exit total. Me l'hauria d'haver guardat per més endavant. Però ben mirat, millor cansar-los aviat.<br /><br /><br />-Puedes poner otra de reggeton?<br />-Més endavant... (feia 5 minuts que n'havia punxat una)<br />-Pero es que esto no se puede bailar (el 70% ballant)<br />-...<br /><br />3 dies abans de la sessió, un alumne de 4t d'ESO, em van passar una llista de temes que els agradava. Vaig entendre que s'havia agafat una mostra real. Però no. Era una llista de temes d'una població 100% llatina. 35 temes dels quals: el 79% reggeton, 15% bachata i 6% 40principales. Vaig baixar-ne 5 de reggeton i "palante, no?".<br /><div style="text-align: justify;"><br />Experiment: Volia punxar-ne de balcànica i veure com reaccionaven. Vaig triar aquest un <a href="http://www.youtube.com/watch?v=dpO93jR4kL4">tema</a> del Kusturica. Comença amb una intro de vents. Els nens, no entenien res. Quan s'accelera la cançó es tornen boigos. La bogeria els dura una mica pero se'n cansen. Em va agradar molt l'experiment. Veure ballar Kusturica al col·lectiu de joves no té preu. :)<br /><br />Els temes que més van triumfar van ser aquests:<br /><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=nVjvihY--fI"><span style="font-size:130%;"><span class="" title="Baddest Ruffest - Backyard Dog"> </span></span></a><a href="http://www.youtube.com/watch?v=DJztXj2GPfk">Panjabi MC - Mundian to bach ke</a> <a href="http://www.youtube.com/watch?v=uSD4vsh1zDA&feature=related">Black eyed peas - I gotta feeling </a><a href="http://www.youtube.com/watch?v=0nBFWzpWXuM"><span style="font-size:130%;"><span class="" title="Tu vuo' fa' l'americano remix Renato Carosone.mp4">Tu vuo' fa' l'americano remix </span></span></a><a href="http://www.youtube.com/watch?v=0nBFWzpWXuM"> Celia Cruz - La vida es un carnaval</a> <span><span><a href="http://www.youtube.com/watch?v=nVjvihY--fI"><span style="font-size:130%;"><span class="" title="Baddest Ruffest - Backyard Dog">Baddest Ruffest - Backyard Dog </span></span></a><br /><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;">Va ser una experiència per aprendre. No és fàcil fer ballar a una població concreta i que no coneixes. Tot i així, va ser una bona sessió. Després vaig anar al Vermell i feien La Cosa es Mostra. Em va donar la sensació que encara no havia sortit de l'institut.<br /><br />Apa, salut!<br /></div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-16866286836641206182010-04-22T22:59:00.001+02:002015-04-23T14:21:27.356+02:00La llegenda de Sant Jordi (versió revisada)<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-size: 85%;"> </span><br />
Pel que es veu, un drac, va presentar-se a les portes de la vila. I amenaçava en menjar-se els ramats i posar fi a la relació que tenia aquella gent amb la vida. L'animaló no tenia gaire bon aspecte. El seu alè, rescusitava els morts i els tornava a matar! Bé, el tema de l'aspecte és molt relatiu. Hi ha gent que, com a persones, no li molava la seva presència. En canvi, qualsevol dragona no li faria cap lleig i de ben segur que li regalaria una rosa o el llibre sobre el Barça! Els animals, també tenen dret a ser del Barça, no?<br />
<br />
Davant d'aquesta situació força desagradable, el representant del poble va mirar d'anar a negociar.<br />
<br />
- Escolta drac, has mirat de fer-te vegetarià? Ho dic, perquè si no ens dones cap alternativa, haurem de deixar de menjar els iogurts de cabra, no ens podrem abrigar amb la llana, ni podrem fer el torneig de polo contra els de la Vila d'Allà. I no sé si ho podrem suportar...<br />
<br />
- Ein? Que què? A veure senyor...<br />
<br />
- Representant del poble! L'interrumpí, l'home.<br />
<br />
- Representantdelpobledelscollons, a veure: A mi, me la porta fluixa tot el que dius. No m'agrada negociar. No puc negociar. Què diria la família? Jo vaig a les viles i em foto un festival de menjar, migdiades i cap a una altra vila. La tradició familiar és aquesta. I punt.<br />
<br />
L'home, va tornar cap al centre de la vila i va convocar al gabinet de crisi. Es van reunir els més savis i sàvies amb el rei per buscar una solució al problema de color verd. Al cap d'unes birres, van decidir que donarien al rèptil un parell d'ovins diàris.<br />
<br />
Van anar passant els dies. I les cabres. Al cap d'un mes, s'havien exhaurit les existències ovines de la vila. Els caballs, també van patir la mateixa sort. La bona sort pel ferrer, que va reciclar les ferradures i les va fondre. (Sempre hi ha algú que aprofita situacions xungues per treure'n benefici propi) Quan van acabar de servir tots els animals que tenien, ja no sabien que fer. El drac seguia amenaçant. Una espècie de <span style="font-style: italic;">gorres</span> bastant curiosa.<br />
<br />
Al poc temps, el gabinet de crisi, ja estava buscant altres solucions. Aquest cop era més difícil trobar solucions on tothom aprovés el tema. Quintos, mitjanes, cubates... Van trobar dues maneres per resoldre el problema. La primera era marxar per la porta de darrera. I la segona, no tan covarda però força punki, era donar-li una donzella al dia.<br />
<br />
Van decidir optar per la opció B. Deien que serien un poble sense donzelles. Ja s'espavilarien. (il.lusos!) No volien que en els llibres d'història es reflectís la seva covardia com a poble. Van anar a parlar amb el rei.<br />
<br />
La filla del rei, anomenada Esperança de Bombó, va agafar un paperet per cada donzella i va apuntar, amb un pilot, tots els noms. Incoent-hi, solidàriament, el seu: Emereida, Àgata, Joaquima, Estanislava, Àngela Maria, Mauricia, Joaquima, Maria, Pepita, Pepeta, Marieta, Lourdes, Macarena, Cristina, Paula, Càndida, Merçè, Carla, Joana, Maribel, Laia, Irene, Immaculitas, Núria, Alícia, Semproniana, Calixta, Gemma, Labibi, Elena, Leocadia, Anna, Assumpció, Júlia, Rita, Yénifer, Lavane i Esperança. Va doblegar tots els papers dues vegades per la meitat i va posar-los en un sac de vellut. Com que no hi havia gaires innocents i tampoc hi havia temps per triar per altres barems, el rei va ser el que treuria el nom de la donzella que, l'endemà, niria gola-avall del drac. Amb tanta mala sort (per ell), que va treure el nom d'Esperança.<br />
<br />
- Maledicció!! Maledicció!! Cridava i cridava! I plorava i plorava! Però més trista estava l'Espe, que ja no podria tocar-se la figa mai més! L'endemà de bon matí, desprès d'esmorzar els cereals special k, va sortir de casa. Ressignada, donà un petó al seu pare i s'encaminà cap a la porta de la Vila. El poble li havia fet un passadís, guardaven silenci i les llàgrimes s'escapaven.<br />
<br />
L'Esperança va endinsar-se al bosc per trobar-se al drac del mal rollo. De sobte, va aparèixer un home. Què dic <span style="font-style: italic;">un home</span>!? Un cavaller medieval amb una melena rossa rentada amb Pantene, uns ulls impressionants amb un cavall blanc perla de raça afganesa.<br />
<br />
I ella li digué:<br />
-Què fas aquí? Haig d'anar a alimentar al drac. No t'hi oposis que encara tindrem més problemes.<br />
- Holaquetal! Em dic Jordi, i vinc a salvar-te d'aquesta mort segura!<br />
- Casunseuna!! -Va maleïr, l'Esperança.- El puto príncep que vé a salvar a la princesa de torn!<br />
- Dona, tranquil·la. No vull medalles ni res d'això. Només vull fer una mica d'exercici, que avui no m'ha donat temps d'anar al gimnàs!<br />
- Mira que ets fantasma, eh?- Va replicar ella.<br />
<br />
I mentre discutien si l'havia de salvar o no, va aparèixer el drac:<br />
<br />
- Ei, que collons esteu parint? Jo m'haig de menjar una donzella, avui.<br />
- Pren-me i deixem-nos d'històries! Diguè ella.<br />
<br />
El drac va acostar-se per endur-se a l'Esperança i es va donar un cop al cap amb una branca de roure i va caure inconscient. Traumatisme cranioencefàlic al canto. El cavaller, tan ràpid com hàbil i covard alhora, va aprofitar per clavar-li l'espasa a la pota dreta del drac. El va lligar al cavall, va enfilar a la donzella a sobre i van tornar cap al poble.<br />
<br />
La gent els va rebre amb rauxa i xerinol·la. Van dur al drac semiinconscient al centre del poble. L'Esperança va anar a abraçar-se amb totes les altres donzelles, mentre el cavaller va explicar, a la resta del poble, la gesta amb majúscules i la feinada que va tenir per capturar al drac.<br />
Desprès de fer unes birres convidat pel taverner, va rebentar-li les vísceres a l'animal. Va començar a brollar sang de l'interior i va aparèixer un roser amb moltes roses vermelles. En tallà la més bonica i li va donar a l'Esperança. El rei va nomenar al salvador de la seva filla, cavaller de l'ordre ascendent i va convertir-se en el seu gendre. Això va intrigar al poble. Què volia dir això de l'ordre ascendent? No es va arribar a saber mai. Però anys més tard, es va saber la veritable veritat de l'afer dracaire.<br />
<br />
La princesa, va anar al Diario de Patricia a explicar el cas del seu marit. El tema del dia era "Ocultas alguna cosa por miedo a que tu marido te clave una espada en el pie?" I quan va explicar que aquell cavaller amb melena Pantene va aprofitar-se'n de la situació per col·locar-se a la Noblesa en un plis-plas, la gent del poble el va repudiar i el rei, el va desordenar. És a dir, li va treure l'ordre ascendent. En Jordi, va reflexionar sobre el que li va passar aquell dia: La gent està fatal!! Me'n torno al meu poble que allà si que podem jugar al polo!!!<br />
<br />
L'Esperança va tornar a la solteria i va obrir una botiga de pells de drac. Va tenir molt èxit. Li volien posar <span style="font-style: italic;">Elegant</span>. Però ja estava en el llibre del registre mercantil. Lavane i la Yénifer van obrir una franquícia al poble del costat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
Bon Sant Jordi!<br />
<br />
D.SanDanilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-80045945203162781652010-03-11T00:09:00.004+01:002010-03-11T12:00:17.252+01:0010/03/10<div style="text-align: justify;">El Madrid s'ha quedat a vuitens de la Lliga de Campions. L'Olympic, ha empatat perquè juga com un equip. Bueno, després d'aquest anàlisi pitchialonsès, volia comentar l'efecte que ha provocat en el Feisbuc aquest afer.Hi havia moooolta activitat. Ha començat a la tarda i ja s'han creat grups l'enginy n'és el protagonista(Sóc del madrid i revenc l'entrada de la final de la Champions (FAIL!), un altre: Tan rápido se ha ido el BLANCO de bcn como el madrid de la champions, VULl AGRAÏR EL DETALL QUE TE EL MADRID AMB MI CADA ANY AMB AQUESTES ÈPOQUES, ¡EL MADRID se gasta los cuartos pero NO LLEGA A CUARTOS!, ESTIMEM A MIRALEM PJANIC, i segur que en aquests moments ja n'hi ha més!<br /><br /><br /><br />Guti: Tenemos que ser mas como un equipo i pensar en la liga que és lo unico q nos queda.<br /><br />Periodista Tele Madrid: Este año es especialmente doloroso, no?<br />Això és el que li preguntava a un company de feina de la portada del Marca d'avui. "Ramos: Ganaremos 3-0"<br /><br />En fi, s'acaba la neu. Pim-pam Pim - pam. Franceses vienen, merengues se van!<br />Per efemèrides, avui fa un any de l'eliminació del Liverpool.<br /><br /><br /><br />L'únic merengue que veurà la final des de tribuna, és el Florentino. I quin mal que li farà!<br /><br /><br />Jo li dedicaria aquest dia a aquesta <a href="http://www.youtube.com/watch?v=HaArwYgR2D0">persona</a><a href="http://www.youtube.com/watch?v=HaArwYgR2D0">:</a><br /><br />Bon nuit!</div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-76346731978316126902010-02-01T12:45:00.004+01:002010-02-01T13:47:47.080+01:00Vandelledoners<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.mercadolibre.com.uy/jm/img?s=MLU&f=6855821_9124.jpg&v=E"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 280px; height: 280px;" src="http://www.mercadolibre.com.uy/jm/img?s=MLU&f=6855821_9124.jpg&v=E" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Ja tenim al Casun a Lledoners. L'habitació és ideal parelles. Amb una llitera una taula amb una decoració una mica friki. Hi ha un vaixell amb petxines. S'intal·la i al cap d'una estona apareix el seu company de cel·la. L'Smichy. Un paio, que va un xungo i no li arriba ni a la perilla del Casun. L'amenaça i com que veu que el Casun, té pasta li diu que vol una tele a la cel·la. Per veure un serial. <span style="font-style: italic;">Amor Verdadero</span>. Ja té un sobrenom a Lledoners. El Porqui. Mentre uns indeseables juguen a bàsquet, ell es paseja pel pati. El tiren a terra i coneix a un paio i li demana que el protegeixi de l'Smichy i dels paios que juguen a bàsquet. Aquest accepta, a canvi d'uns altres favors. Ha perdut la targeta per comprar a la presó. Culpa al Smichy. Aquest diu que no ha estat ell i li diu que segurament ha estat el barbut que l'havia de defensar a la presó. Li explica la seva vida. Havia estat pescador (D'aquí s'entèn l'art petxinil de sobre la taula). Es fan amics i tot. Arriba la tele i el Casun acaba enganxat a la sèrie.<br /><br />Una visita del Jordi, fa una exposició de com està el tema a les granjes. El Casun, li traspassa els poders. El poder de menjar-se el marrón.<br /><br /><br />La Raquel, convida a sopar a la Teresa perque creu que al Julià li farà gràcia. Oitant que li farà gràcia! Només sobra la Raquel, en aquest sopar. Fins i tot, crec que sobraria menjar.<br /><br />La Mic Mei, se'n va de Can Russinyol. Se'n va amb el seu germà a treballar (en un taller clandestí?)<br />Hi ha la pre-estrena de la película del bandoler Vallhonrrat. Un èxit.<br /><br /><br />La Berta fins els collons de que tot Vandelpal raji del Casun. La primera víctima, el fuet de Granjes Monràs. La Dora, la màxima exponent a deixar pel terra la persona del piròman amb perilla, no deixa escapar cap oportunitat per vomitar-hi a sobre. La cirereta del pastís arriba en forma de morat a l'ull del Lluc. Que defensant al Casun, ha rebut un encàrrec des de l'escola. Al Paco, Dora i Berta no els hi fa gràcia. Va a fer el vis-a-vis. El Casun, es tuneja per l'ocasió. Però la Berta li diu que passa del tema en general. Del vis-a-vis, res. S'hauria de dir vist-i no-vist. Perquè va estar 3 minuts amb ell i tal com va entrar, va sortir. Desprès, el Casun, passa per la farmàcia ambulant i es pilla unes pastilles per dormir (per sempre). Se les fot i l'Smichy (que té nom de ratolí dolent de dibuixos animats) se'l troba al terra de l'habitació. Suposo que va trobar estrany veure'l dormint al terra. Amb lo confortables que han de ser aquelles lliteres de casa de colònies!! Un cop conscient, a l'hospital, la Berta li diu que tornaran a començar. A veure si canvien! Que la gent d'aquest poble té uns vicis molt estranys. I parlant de vicis...<br /><br />Foten fora de la llar de dones maltractades a la Nerea. Que li fot a la farinya. Màs vale cocaïnòmana conocida que patada en los cojones. I a més, roba les propines al Tramun. En temps de crisi. Quins collons!<br /><br /></div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-90596007279627288722010-01-13T18:45:00.006+01:002010-01-13T19:19:27.228+01:00VandeRessacón<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://p200server.us.es/mikeoldfield/repositorio/Image/borracho.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 341px; height: 219px;" src="http://p200server.us.es/mikeoldfield/repositorio/Image/borracho.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">En el capítol anterior, van haver-hi els preparatius del comiat de solter i comiada de soltera dels que es casen. Però ves tu, quina cosa més rara. Es casen sense realment casar-se. Total, volen una farra (els tios) i un soparet parlant de l'home ideal (les ties). Pel que fa als tios vandelplanells, pillen a una morena amb manilles i porra. Idea brillant del Paco Jones. Brillants els ulls que se li posaven al Ramiro, Jaume, Casun, Jordi and company. Mentrestant les vandelplanelles, excloent a la Marcela (filles de puta) amb lo bona persona que és!! Bueno, doncs elles, parlant de l'home ideal... que sigui simpàtic i que sàpiga fer massatges. La Núria té el cap al Jordi. La Raquel al Julià, la Teressa... La Teressa, també! Uaaaaala!!! Es casaràn?? Tornem a la farra del Tramuntana. La estripera, acaba de currar i cobra. Anava per acrtriu, diu. El Paco es preocupa per la seva fillola. Tant maca que és i encara acabarà ensenyant els pits a vells de 60 anys... El Julià pilla un pedal de campionat.<br /><br />Hi ha tensió entre el Jordi i el Casun. El casun està a punt de rebentar. Tralla o trenca la tassa del vàter i el treuen d'allà com poden. Truquen a la Teressa perquè se'l miri. Oitant que se'l mirarà i de ben aprop!!! Plega del sopar al·legant que un pacient té una emergència i ha de pirar. La Núria se la mira amb ulls de "si, si! Emergència!Tu, et vols titar el Julià abans de que passi per la sacristia!!" El Julià confessa borratxo que es casa per pena i que s'estima a la Teressa des del primer dia.<br />La Teressa, flipa. Al sortir les lletres dels crèdits, es veuen unes imatges del casament i q li sona el mobil a la Raquel i pira per feina.<br /><br />A les xarxes socials, ja es feien comentaris del pal "Uaaaaaala!! Quins collons la Raquel!!!", "Pobre Julià..."<br /><br /><br />En el primer capítol de la nova temporada, es veuen tots els homes resacossos i ulleres de sol. Tots? No, en Jaume encara talla llenya!! Porta una emprenyada que no sap si rebentar-li la cara al Casunseuna o rebentar-li la cara al Casunseuna. Li explica a la Isabel que va ser ell, el que va cremar Can Rata. L'Isabel diu que l'haurien de denunciar. En Jaume, en canvi, discrepa. Creu que seria millor fer-ne pinso pels porcs.<br /><br />La Marcela s'ha comprat un collar de perles als xinos. N'està ben orgullosa. Va endreçant el Tramuntana, i endreçant, endreçant es troba un tanga de color negre. A sobre que la nit anterior està patint perquè els canapés agradin a tothom, la resta de festuqui.<br /><br />Hi ha un moment, que els guionistes ens deixen glaçats!!! Està la Raquel i el Julià a l'esglèsia i sona un mobil... La Raquel, se'l treu de la lliga i marxa corrents cap al cuartelillo a currar. Sort que la pija la crida i la desperta pq si no, ja la veig a l'oficina passant faxos i portant cafès als caporals. Era un somni!!!<br /><br />Menusmaaaaaaal!<br /><br />Després de la farra, el Casun passa pel banc a fer un ingrès per Can Rata. Ja no sap que parir el pobre Casun. Mentrestant el Paco, comprovant la resistència de la caixa. Bè, de fet, estava dormint. Fins que la Teresa el destorba obrint el collons de porta. El Rami, finalment es lleva, i va al Tramuntana. La Marcela, li ensenya el tanga i el puta, es xiva. "<span style="font-style: italic;">No, cariño... esto é cosa der Paco, que quería hacel·le una fiesta de despedida a lo grande i alquiló a una mujé con su porra y sus espossa. Menuda mujé! I </span><span style="font-style: italic;">todos babeando. Bueno, todos menos yo"</span>...<br /><br />La Marcela li ensenya el collaret dels xinos i li diu que li posi. Li posa pero es trenca la tanca i cauen totes les perles pel terra. <span style="font-style: italic;">Mal auguiro!!! Un dia, pasó en una fiesta de un primo mío y pasó una degracia... </span><br /><br />A Cal Russinyol, regna el bon rotllo. La Pic Meu i la Norimaki, se senten com a casa. La Tura de guais i la Elisabet, enamorada del calvo. Que més es pot demanar?<br /><br />L'Isabel parla amb el Casun, que no volen la pasta que li ha donat el Casun. Li torna i diu que el denunciarà. El Casun, se'n va a la consulta de l'Enric i més o menys fa el testament i s'informa en<br />cas de que hagi d'anar a l'Àfrica a fer un llarg viatge. Només Deu, sap que el viatge que farà, no li costarà gaire pasta. El trajecte li sortirà gratis.<br /><br />El Jordi, acompanya al Casun als Mossos. Viatge i pensió completa gratis. Habitatge ideal parelles, per moblar i amb moltes possibilitats. Tot depèn de la immaginació que tinguis.<br /><br />El Julià, que ha anat a dormir a un hotel la nit abans del casament, "<span style="font-style: italic;">per fer bé les coses</span>" Si volen fer bé les coses, millor que no s'enmerdin més. Es casen per pena per l'altre. Vaia tela. El julià no és de casar-se. És de liar-se amb totes i ja està. Deu tenir una deformació genètica que provoca banyes a les dones. És així.<br /><br />Tothom preparat pel casament. Excepte la núvia, el núvi i el Casun. Arriba la núvia en un mercedes descapotable conduït per la Pija, que s'ha tallat els cabells (li queden bé).<br />Al cap de 4 crits d'alegria, arriba el Julià que ha fet mitja marató travessant camins, carreteres i esquivant cotxes. Però el Casun, no arriba. I la Berta, preocupada.<br /><br />A punt de dir el si, sona un telèfon! És el Jordi, que arriba ara. Quins collons! Quin susto que ens ha parit!<br /><br />Tornen a reempendre l'activitat casoril i sona un altre movil. L'Alícia que porta una pamela rollo infanta, però de color negre. Se'n va al carrer a parlar. El tercer, i últim so telefònic és d'un missatge. La Gemma, que li contesta al Biel que l'estima molt. Ai, que bonic!! :) Es casen i es fan un petó. Ja era hora. I arriba el padrí.<br /><br />El Jordi li explica a la Berta lo del Casun. Imatge per emmarcar: Petals i arrós de primer pla desenfocats i al fons, el Jordi explicant-li a la Berta tot el percal. La Berta destrossada.<br /><br />El Russinyol i la Pic-Meu, planten un arbre. Diuen que per estar realitzat del tot, un home ha de tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. Doncs al Russi, li ha faltat escriure el llibre. Al tornar cap a casa, li vé un atac de cor i s'acaba el bon rollo.<br /><br />Aquella tarda, al Tramuntana, el Ramiro mira d'entaforar els canapés i tapes que han sobrat del convit als clients. El Biel, que està al futbolín amb la Gemma*, n'agafa un per quedar bè. I després, quan el Rami es gira, el torna a la safata.<br />No hi ha collons de menjar un puto bunyol de bacallà. Només una dona figurant, té el valor de menjar-ne. Clar, com que ningú l'ha convidat al casori... I com que son gratis...<br /><br />Doncs vet aquí el mal auguri del collar dels xinos. El Russinyol, a la cassola. Quin mal rollo.<br /><br />I els núvis se'n van a París. Preparen les maletes i el Julià envia un missatge a la Teressa de bona nit. Ai, ai...<br /><br />Ja ho diu la dita: Si Vas a frança amb un mosso, patada en los cojones!<br /><br />*Algun dia farem una dissertació de perquè collons els adolescents de la serie estan en els dos cantons del futbolí i no juguen.<br /></div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-76714369669426164742009-11-15T23:33:00.017+01:002009-11-16T01:39:22.385+01:00Vandelfaiar II<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SwCeN9gINCI/AAAAAAAAADs/qZ1lKXI9eFM/s1600-h/josep+monr%C3%A0s.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 208px; height: 264px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SwCeN9gINCI/AAAAAAAAADs/qZ1lKXI9eFM/s400/josep+monr%C3%A0s.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404493515529401378" border="0" /></a><br />El Casun, té una cremada al braç. Però si no fuma!!!! Ni cuina!!!!! Uaaaaaaaaala!<br /><div style="text-align: justify;"><br />Can Rata, calcinat. El Jaume, destrossat. La Núri, està embarassada? (Aidón rimemba) i té pèrdues. I ganes de fer coses. I el novio, li demana per casar-se. La pijelisabet, rallada perquè els seus coleguis no podran jugar a padel i tennis. Les lleis són les lleis, diu l'altra.<br /><br />Les assegurances no cobreixen incendis provocats. No tenen casa. Ho han perdut tot, tot i tot.<br /><br />El Casunseuna, l'heroi de Vandelpal. Juas! Quan se n'adonin, el cremaran a ell com a una bruixa de l'edat mitjana. O el rostiran com un porc que és!<br /><br />La Lali, demana disculpes al Jaume. Se sent culpable de l'incendi. I el Jaume, enfonsat i traït pels nervis, li dona la raó. Si no haguessin anat a Can Rata, potser no s'hagués cremat res. Però si els pares del Casun, no l'haguessin parit, tampoc s'hagués cremat Can Rata.<br />El Jaume, tard o d'hora sabrà que ha estat el Casun. Es disculpa del que li ha dit a la Lali.<br /><br />Hi haurà baixes a Vandelpal? A veure si hi ha una mica de sang, collons! Tant terror psicològic no és bo. Una mica de color, senyors guionistes!!!<br /><br />In the Condis, el Casun, darrera dels pots de conserva estant, escolta la conversa del Jaume i el Paco i se n'adona de la gran cagada del segle. Però tot el poble creu que és l'heroi que va salvar les dones i els nens. Li faran un regal. Ja li podrien regalar unes orelles de burro!<br /><br />El psicòleg i una colegui de la Lali, van a veure el Casunseuna i li regalen la foto del bomber feta amb tècnica mixta (photoshop i collage de primària). I també li regalen un maldecap en forma de pista. S'han trobat pistes. Els bombers, que són molt llestos, han descobert que hi havia accelerant. Però comença aprop de la zona del tennis. L'Elisabet s'olora alguna cosa. Serà l'olor corporal després de fer mitja travessa pels volts de Vandelpal? Aquesta pija, i el Tomàs (l'orella) que diuen que son socis. Però jo crec que també simpatitzen. Més tard es troben al Monràs a la Cepsa.<br /><br />Els decorats de Can Rata, molt currats! Enhorabona als artistes.<br /><br />La Iron, va a veure el Monràs. (Segur que abans d'anar-se'n cap a Barcelona, comença a sospitar del papi). I el convenç per anar a la ràdio. Si va a la ràdio, segur que la caga!<br /><br />El Monràs, quin elementu!! De moment, està cagat i no es presenta a la primera convocatòria.<br /><span style="font-style: italic;">NO SÓC CAP HEROI!!!</span> La Mònica li treu les castanyes de foc i li fan entrevista a la filla del puta.<br />Com és l'autèntic Monràs?<br />Resumint, rondinaire fanàtic del pa. Comentar, també, que té una puta merda de melodia al mòbil! Proposo aquesta altra <a href="http://www.youtube.com/watch?v=SE_vMI-3KfU">melodia</a>.<br />El Monràs, escoltant l'Iron on Air in the radio, s'emociona. No, perdoneu. És suor!!! Està suant i s'està posant nerviós. Sense ordre. Suant i posant-se nerviós tot alhora. Comença a donar-li voltes al cap.<br />Primer missatge que no escolta la Berta: No sóc tan bona persona com us penseu! Segon missatge: Berta, t'haig d'explicar una cosa...<br />-Tens elogis de tothom, ets l'heroi del poble!! Ja sabia que no m'equivocava al casar-me amb tu.<br />Et volen donar les gràcies PEL QUE VAS FER AHIR. <a href="http://www.youtube.com/watch?v=XfOd0PfXU9E">Juas!</a><br /><br />Busquem-li un psicòleg al Monràs, però ja!<br /><br /><br />I poseu-me també un parell d'advocats, pel Jaume i la Berta que es veu a venir la catàstrofe!!<br /><br />I quan pugui, el compte. Gràcies!<br /><br /><br /><br /></div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-18793151860489549452009-11-14T01:47:00.005+01:002009-11-14T02:14:49.568+01:00Vandelfaiar!!!<div style="text-align: justify;">Després del rodatge a Vandelpal, l'història del David/Eloi/Santa Teresa i altres afers que no recordo perquè he estat fent teràpia i no he vist la sèrie uns dies, avui he tornat a veure-la. I m'ha anat bé. He flipat una mica. La quantitat de flipamenta és directament proporcional al temps que deixes de veure la sèrie.<br /><br />Nem al tema:<br />La Lali, capaç de treure li una taca de cafè en llet a l'Esteve. I qualsevol cosa! Está penjadíssima d'ell.<br /><br />Burilles a Can Rata.<br />Son del Jaume, que està començant a fumar?<br />Espies?<br />Son del Biel, que fuma d'amagat amb els amics? (Be, de fet, si fossin del Biel, ja hauria sortit algun indici molt abans) Aquesta serie és tan previsible...<br />Per cert, sabeu si hi ha un nou patrocinador?? Ho dic per què el Biel, porta porta un pot d'espuma al cap.<br /><br />En Casunseuna, rallat amb el Gimnàs. I la pija Elisabet. S'ha quedat a dos candles. Però com que en els partits de tennis, es tornen les coses... I més aquests dos que son un bon parell de culebrotes dolentotes!! Bé el que deia, que la pija monta un gimnàs al costat del Tennis de la Pija. "Son els negocis, Monrràs!" I al Casun, se li queda aquesta frase al cap.<br /><br />La Lali, demana pasta a la jefa per regalar-li una camisa de l'Elegant, a l'Estve. Apareix un quinqui. Despapareix el quinqui.<br /><br />El pare de la Gemma, és un pedòfil. "Escolta, Biel! Ningú no n'ha de saber res de tot això, eh! El Roger tampoc, eh? La gent pot arribar a ser molt cruel. I la Gemma, no en té la culpa del que ha fet el seu pare. Només faltaria que TOT EL POBLE EN NÉS PLEEEEEEE, ara!" Gran frase repetida vàries vegades. De mitjana 2 per capítol. (Sempre amb el meu ull clínic.)<br /><br />La Lali li regala una camisa estupenda a l'Esteve. I li maqueja, que és una camisa mangaslargas 2000.<br /><br />La Gemma deixa el grup.El Roger rallat. I el concert no se suspén ni de conya! Porta a una altra que té molta memòria i és acrtiu. Juas! El Biel es nega a tocar.<br /><br />La Lali penjadissiiiiiiiiiiiiiiiiiiiissisima. Li fa un petó a l'Esteve. El mercat està fatal!<br /><br />El Casun, se'n va a buscar alguna que no sap ni ell, per la Berta.<br />Apareix el quinqui de la curva! El Llibert i la post-it, buscant espàrrecs troben fum prop de Can Rata. I vé tramuntana! Vandelfaiar!!!<br />Primer sospitós: L'Adrià. El quinqui Ex de la Lali.<br />Segon sospitós: Pagés cremant rostolls. (Hipòtesi de la Berta)<br /><br />Els mossos detenen al quinqui. Per presumte intent d'assessinat 0 piròman?<br /><br />On és en Casun? Desalojo en Can Rata. Pero sense porres.<br /><br />Els buscadors d'espàrrecs, s'enduen en cotxe a una dona inconscient. I conduïnt el Llibert. El que no té punts del carnet. Juas!<br /><br />I els paren els mossos!!! Li van a treure 4 punts. Però ensenyen el comodí de la dona inconscient i segueixen la carrera cap a Girona.<br /><br />Arriba l'heroi al tramuntana. Quin fill de puta. Es demana un conyac! I la Marcela, li porta un suc de taronja! Sempre tan constructiva, la Marcela.<br /><br />El que s'haurà de prendre conyacs en comptes de gots de vi, serà el Jaume. Ara que estava mig equilibrat, li cremen Can Rata. Quina puta merda viure a Vandelpal! Tot són problemes i el poble, tard o d'hora en nirà pleeee!!! Té coses bones?? Aquests guionistes haurien de fumar més porros. Seria més divertit!!<br /></div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-18571986499498020112009-09-28T00:12:00.011+02:002009-09-28T14:13:33.130+02:00Vantrallantpelspuestus<div style="text-align: justify;">L'epidèmia de la Grip A, fa parada i fonda a Vandelpal. La consulta està més plena que el mateix poble. I mira que <span style="font-style: italic;">el poble en va ple</span>! Una de les frases més repetides en la sèrie. Entre les quals es troba <span style="font-style: italic;">Casunseuna</span>!!!<br />La consulta estava molt plena de vandelplallosencs. Febres, vòmits... El del Ramiro, pobret, era de color festuc torrat. Un verd ataronjat. Li va estrenar les sabates al Paco, que estava també a la consulta. I es va colar per veure primer a la Teresa. Mira, perquè era en Ramiro i me l'estimo molt. Us en recordeu quan es va quedar tancat en el Condis?? Sempre li pasen coses. Té un cor molt gran. M'estic posant tendre... I no és plan! Més coses...<br /><br />El Jaume, amb un rampell que li ve de sobte, després de parlar amb l'amiga de la Teresa que treballa a Can Rata, es posa a pensar si ell està tractant bé la seva dona. Canviarà el caràcter?? Es deixarà perilla?? Anirà a fer classes de GAC? Comprarà pebrots de Padrón al Condis?<br /><br />La Berta, treballa deu minuts al Condis!! Que egològica-cèntrica! Només pensa amb la Elephant's Store! Obres, boicots del Casunseuna i nervis. Hi ha una pertorbada, l'Alícia, que es tornarà boja si la gent no diu I-LE-GÁN a la botiga de roba XL.<br /><br />Nem a fer un cafè al Tramuntana i trobem al Jaume trobant-se inesperadament, al jove psicòleg.<br />El Jaume, aprofitant la situació que la consulta li sortirà gratis, no sap com explicar-li el seu cas. Es llença de cap amb el mètode T.U.A. Sabeu de que parlo, no? Tothom ha practicat alguna vegada el mètode T.U.A. i les seves variacions (A.U.A), sobretot en les pròpies confessions?? "<span style="font-style: italic;">Tinc un amic que...</span>"o bé, "<span style="font-style: italic;">aquesta pedra que sembla costo, no és costo és un mineral i a més, li guardo a un amic, mama</span>"...<br /><br />El Jaume li explica que té un amic que li sembla que maltracta a la dona. I el psicòleg li recomana que parli amb el seu amic. I l'amic del Jaume, envia un ram de flors a la alcaldessa Jipi, li buida la casa de gent, li cuina posa música i ballen... Realment, la Jipi hagués preferit l'amic del Jaume. (O no) Potser vol un entremig. Si el Jaume no renega de tant en tant, no és el Jaume.<br /><br />Al CAP han posat un segurata!!! Un segurata a la sala d'espera. No fos cas que la gent es tornés boja de cop i volta i practiquessin l'art de Kale borroka amb pintades, còctels molotovs o encara pitjor: encenent papereres amb revistes de fa cinc anys que son les mateixes a la mateixa taula. (Això de les revistes, passa a Vandelpal i a tot arreu)<br /><br />El senyor Russinyol ja feia temps que s'havia rallat i va tenir unes paraules amb semi-agressió de drama zero amb l'Enric. Aquest va xivar-se a la Teresa i va arribar el segurata per carambola.<br />L'Enric fa una crida radiofònica per que vingui a treballar més metges. No vol els MIR!! No ens ho podem permitir!!! "Ensenyant a fer la feina, revisar-la i fer la teva". Però fent-la amb els pacients emprenyats! Que a la més mínima t'estornuden a la cara i ja has pillat la grip A.<br />En un moment de consulta cau una safata. El segurata, que ha fet el curs en 2 setmanes, gairebé rebenta la porta i entra amb el Kalasnikov per protegir al personal mèdic. Pero mira que és buena persona, eh!<br />També hi ha gent, que per prevenir va a la consulta. És el cas de la Marcela. Entre plats preparats i tapes, va buscar un foradet per anar a veure com estava el percal al CAP. "<span style="font-style: italic;">Enrrí, </span><span style="font-style: italic;">mira'm que no tingui la grí aquesta. No tín cap símptoma, però per si de cáh!</span>"<br /><br />Un tal Tàrrega, es queixa de la pudor dels purins a Vandelpal en hores d'oci pels pixapins. No hi ha un botó per canviar el poble a NO-SMELL MODE?<br /><br />Aparició estel·lar de l'Ironside. Que torna a Vandelpal per la inauguració de la botiga. La Berta i l'Alícia preocupades pel nom. O per la cagada. Abans de que et col·loquin un rètol, has de mirar que no l'hagin dissenyat ximpanzés, ni elefants! O si dones el vist i plau, la cagada és teva. Apa, ja us menjareu el rètol amb patates. Que la Marcela us cuini el plat, que segur que les patates estaran tremendes!<br /><br />Quan està arribant el moment I-LE-GÁN, tothom s'escaqueja. Tothom? No!! Hi ha un petit cor de bona persona que es diu Núria que sempre està allà on se la demanen. Amb el fracàs de la convocatòria, a l'Alícia se li encén la bombeta per fer les fotos amb gent. Truca a tots els Clubs Sant Jordi de la comarca i s'omple la botiga de pròtesis, faixes, bastons, medicines, laca, bufandes... Aquests avis, que s'apunten a un bombardeig... i que son més barats que una pedra, els dius que hi ha una inauguració amb pica-pica, si la memòria no els hi falla, porten tupers de casa. Si no, al bolso directe!! Hi ha proves gràfiques. Això també passa a la vida real. Si veus avis en una inauguració, segur que hi ha canapès. Es passen la informació entre ells.<br /><br />El Jaume, desconegut total per la Jipi. Mai una alcaldesa havia estat tan sospitosament feliç per l'amo de Can Rata. Havia fet un canvi de 180º. L'amiga maltractada de la Teresa, volia saber si era veritat el rumor de que hi havien ordinadors Waterprof ressistant i va provar-ho amb l'ordinador administratiu de Can Rata. "No passa res"-li deia el Jaume. Definitivament havia fet un canvi. Un canvi per sempre?? Juas! A Vandelpal, no hi ha res per sempre!<br /><br />A Vandelpal, pot passar qualsevol cosa! Mentre vagi pagant Estrella Damm i Condis, ho aniran allargant. Aviat, parlaran del Michael Jacson, del Messi i de la consulta per la Independència per Catalunya a Vandelpal!<br /></div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-45451068575235880732009-09-22T11:57:00.003+02:002009-09-22T13:55:48.583+02:00Vandemàgicwalker!<div style="text-align: justify;">La Berta Sergent de Ferro, obliga al Casunseuna a fer exercici. Diu que l'estima i vol que li duri molt de temps. Però també hi ha altres raons de pes. Els roncs del marit, no son pas l'Escolania de Montserrat, precisament. L'endemà apareix la Berta amb el Màgic Walker (anunciat a TV!). Com era d'esperar, en Casunseuna renega. Però al cap de poc, se'l veu super motivat: Amb guants de Maiqueljacson, gorra, pantalons curts, samarreta (quechua?) i caminant per la cinta. I de bon humor!!!! La Berta no dóna crèdit! Ni crèdit ni croissants!!<br /><br />La Marcela, dóna el cop de gràcia que necessitava a La Resistència, el grup de música. Regala lletres que va escriure per un guapo que estava molt lluny i tenia dos ulls blaus. Aquests, li dónen corda al català, la tradueixen i li tornen els fulls al Ramiro. Queda bé i tot, musicada.<br /><br />A la Raquel, se li va passant l'efecte gintònic. Ja parla millor i es pentina sola.<br /><br />En un moment del capítol, una mare li pregunta a la filla... (perdoneu q no recordi el nom i us sembli un acudit)<br /><br />Ja estàs llevada? És una pregunta de les que s'engloba en el mateix grup de "t'has tallat el cabell?" o "Ja heu arribat?"<br />D'aquelles preguntes inútils, que no cal preguntar. És obvi que està llevada. No la veus que no està dormint al llit? Que està esmorzant llet amb galetes!!!<br /><br />La Núri, que està claríssim que tornarà a fer de secretària a la Teresa, s'ha anat a fer una visita al Ginecòleg. I li ha dit que porta regal. Sort que la imatge pública de Sita Murt, la va animar a tenir-lo.<br />I ja hi tormem a ser, l'efecte papallona! Si la Núri s'embarassa, la Berta, li aguanta la pixa al Casunseuna: La Núri li diu al Jordi . El Jordi, li diu al Casunseuna. El Casunseuna, amb poca professionalitat, cau de la Magic Walker d'una manera molt falsa i es fractura el braç. Aquest, no pot pixar sol i diu a la Berta que l'ajudi.<br /><br />El Ramiro, continua donant-li voltes al cap. De fet, ell, se n'ha asabentat perquè el Biel li ha donat les lletres de la Marcela. Una altra cagada. Havia de ser un secret. En aquest cas, es podria considerar una cagada del Biel. No en fa gaires, de cagades. Però quan les fà, queda retratat. Però amb la Medalla de plata.<br /><br />La medalla d'or, se l'emporta la Post-it.<br />Feia temps que esperava una cagada de les seves. Es va trobar a la Raqueletíl·lica i li va recordar que van deixar-ho amb el Julià.<br /><br />La Núria, rallada amb el Jordi perquè avança esdeveniments. I el Julià, també ho sap. De fet, el poble en va ple!!<br /><br />El Ramiro, amb el Paco divagant fins que la Marcela confessa. "Tu, Rami ereh er primero y er úrtimoh, en carne y huesoh, claro"... "Las cartas eran pal Pol Niuman!! Uy que vergüensa, por dió!" Juas juas!!<br /><br />Desprès d'aquest aclariment, el Rami, torna a ser el de sempre. La Resistència els regala el primer concert a la parella més entrenyable de la sèrie. M'atreveixo a fer una aposta: S'acabarà Vandelpal i aquests dos seguiran menjant perdius i anissos.<br /><br />La Nuria i el Jordi, parlen amb l'Alba per veure com va tot i tal. I li diuen que tindrà un germà. Els futurs pares, s'acaben fent un petó amb l'auricular del telèfon a la mà. Qui va pagar la trucada? Era a cobro revertit? Tenia l'Europa 15 de movistar? Si era així, no li serviria de res. Boston no és ciutat europea.<br /><br /></div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-90848598331793940612009-09-21T02:47:00.005+02:002009-09-21T04:24:17.326+02:00Vandelposarnosaldia<div style="text-align: justify;">Un resum rapidet i una mica anarquista dels tres últims i els dos primers capítols de la nova temporada...<br /><br />Hi havien uns rumanesos que van anar a Vandelpal a distreure una mica al personal: Li van fer un book de fotos a l'Alba, a la sortida del cole (devia portar una suadera Rams 23 com la majoria de personatges joves de la sèrie), un parell de palassos al parietal de la Raquel mentre xafardejava en un zulo aliè perdut al bosc investigant el cas rumanil,...<br />Amb tot això, envien a l'Alba a estudiar Bostonès.<br /><br />Què més? Ah, si! Han canviat les ofertes del Condis!!! Ara ja no tenen el llom ibèric i la butifarra amb bolets. Tenen butifarra negra i pebrots de Padrón. I la Berta s'ha tornat vegeta. També ha après a escaquejar-se. I la Rut, la tercera sòcia-patitzant del Condis, està a la que salta perquè diu que ha de fer-ho tot ella. En aquests moments, tot el poble en va ple. I en Paco sempre al mig, pobret!<br /><br />Santa Isona, va al psicòleg per millorar la relació amb l'Enric. Els dos porten banyes d'isard del Pirineu. Desprès de totes les sessions combinades (psicòleg + Isona, psicòleg + Isona + Enric, Psicòleg + Enric i a casa, l'Isona +Enric), decideixen deixar-ho.<br /><br />L'Enric es va apuntar a un curs de cuines per solters que l'ensenyaven a fer menjar preparat i cuinar congelats de La Sirena. I la Raquel surt del coma però li queden seqüeles. Memòria i parla. No se'n recorda que van deixar-ho amb el Julià. El seu assistent personal.<br /><br />Raquel: ahskjogesñri<br />Julià: Què? Què vols? vols això? Això es diu DI-A-RI<br />Raquel: NO-HOC-IM-BÈ-HIL.<br /><br />Ai, Julià!! Qui t'anava a dir que estaries sempre enmerdat, a Vandelpal. Eh?<br /><br />També hi ha un grup de dones maltractades treballant a Can Rata. Van aparèixer perquè l'ex-marit d'una d'elles (amiga de la Teresa) va cremar la casa d'acollida. Al Jaume, no li fot puta gràcia que estiguin allà per vàries raons que tot seguit anomeno:<br />Raó 1: La colega de la Teresa, tirant aigua amb lleixiu a les verdures.<br />Raó 2: No tenen intimitat amb l'alcaldesa jipi.<br />Raó 3: Trasllada el despatx al Tramuntana per treballar més tranquil.<br /><br />L'Alícia deixa l'assistència de la consulta de la Teresa per associar-se amb la Berta i obrir la botiga de roba. Però no tenen pasta i enganyen al Casunseuna per rebre una subvenció directa per fer realitat el somni.<br /><br />El Julià busca una assistent per ajudar a la Raquel, que no pot valer-se per ella mateixa. (Pels símptomes que té, sembla que porti un estat etílic força considerable: Pronunciació poc entenedora, insensible a les cremades d'oli, dificultats al desplaçar-se...)<br /><br />Desprès del primer i últim sopar que prepara l'assistenta (faves salades) dimiteix del càrrec. És el millor que podia fer. (De fet, jo no hagués anat ni a Vandelpal)<br /><br />El Biel ha muntat un grup i assajaven a casa. La Teresa, fins els ovaris d'aquells horribles 3 acords, busca un local al costat del Condis. I el Paco, al següent capítol, ja estava fins els collons!<br /><br />L'Enric, té moltes dificultacions al fer la compra. I el Paco, -que és molt observador- s'il·lumina i crea una ONG: Dividim sindries, unim persones!<br />L'equació és molt fàcil:<br />1/2 síndria + 1/2 síndria = 1 síndria<br /><br />L'Isona, de baixón, se'n va al centre comercial i es tenyeix la meitat els cabells de vermell elèctric. Segons el Julià, "un canvi molt canviant". De fet, no semblava l'Isona, semblava la Yeni de l'H! Al vespre, Santa Teresa li torna a tintar de negre.<br /><br />El Llibert, posant limitacions de velocitat al poble i al mateix temps pagant multes de velocitat i accidents amb cotxes patrulla. I el Casunseuna, l'home més feliç i cabrón del món veient la cara que se li queda al Llibert mentre la Post-it, (Dora) ho explica amb pèls i senyals. Pantalons de nen 30€ + multa 300€. Només li faltava dir: Para todo lo demás, Mastercard!!<br /></div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-4873459314932121452009-09-02T11:45:00.003+02:002010-02-09T02:30:44.590+01:00Menorca 2009 La tornada<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/S3C54NmMl-I/AAAAAAAAAEs/lSws57idgdM/s1600-h/habitaci%C3%B3+aeroport+ma%C3%B3.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/S3C54NmMl-I/AAAAAAAAAEs/lSws57idgdM/s400/habitaci%C3%B3+aeroport+ma%C3%B3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5436049125609871330" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">L'avió em sortia a 3/4 de 9 del matí i la combinació d'autobusos i horaris en general de les Illes Balears, fa pena. Els diumenges s'acaba el servei de bus a les 7 de la tarda. I els dilluns surt de Ciutadella a 2/4 de 7 del matí. Dos exemples a escollir.<br /><br />Vaig mirar 4 dies abans si hi havia una fonda/alberg/allotjament a Maó. En vaig trobar. Però no em veia en cor de que em fèssin una extracció d'òrgans per passar una puta nit! Passaria la nit a l'aeroport. Portava la motxilla i el portàtil. Em preocupava l'absència de taquilles per poder dormir tranquil.<br /><br />Agafo l'últim bus (23:40h). M'acompanyen l'Andrea, el Ganni, la Raquel i el Ramon. Aquell dia, va ser una mica rarot. Era el síndrome post-menorca. (Els que hi heu estat, segur que m'enteneu). Eren 2/4 de 12 de la nit en el meu rellotge quan arrenca el motor del autobús. Em despedeixo super ràpid dels quatre i li diem al conductor que s'esperi. Pujo, pago 4,55€ i marxem de Ciutadella. Al cap d'una hora, arribo a l'estació de busos de Maó. No hi ha una puta ànima. Vaig a mirar els horaris de Maó a l'aeroport. Una noia, de barcelona que també estava dins l'autobús també s'hi apropa. L'últim bus feia 30 minuts que havia marxat. Nem carrer amunt sense gaire clar on anavem. Li proposo compartir un tàxi. Fem mitja volta i passa un tàxi. Li demanem quan ens cobra per anar a l'aeroport. 12€ per 5 minuts! Un escàndol, però acceptem. El taxista treu les maletes com si fóssin sacs de patates!! Cuidaaaaao! Que és un ordenador!! Mare meva. El taxista marxa.<br /><br />Nem cap a la porta més propera i no s'obra. La següent, tampoc, ni l'altra, ni l'altra... L'aeroport està tancat?<br /><br />Cap al final, veiem una porta d'emergència oberta. Flipem una mica.Dormim a dins, no?? Conduïa a uns despatxos d'aerolínies. Treiem el carregador del mòbil, el portàtil, la tovallola, alguna bossa per fer de coixí... Començem a veure una pel·lícula, La vida de los otros. Tot i que la Paula, ja l'havia vist no li fa res tornar-la a veure. Al cap d'un parell de trucades i 1/2 hora de peli, al final del passadís s'obre una porta i apareix una parella de guàrdies civils. En aquell moment vem deixar de veure la pel·lícula (i mira que estava interessant, eh).<br />-Hola.<br />-Hola. Que hacéi aqui? Eren joves, de 35 i 28 anys segons el meu ull clínic.<br /><br />-Pensabamos dormir en el aeropuerto y hemos encontrado una puerta abierta.<br />-Pero aquí no podei está. Esto son unah oficina. DNI, porfavó!<br /><br />Mentre el tonto apunta les nostres dades en una Miquelrius A6, l'altre fa una trucada al personal de seguretat de l'aeroport. Va ser el moment que vaig aprofitar per canviar de lloc el yoyi que duia al paquet de tabac.<br /><br />Va arribar un home d'uniforme força nerviós i enfadat. Com si algú hagués entrat a casa seva sense avisar. Li devien faltar uns 10 anys per jubilar-se.<br />Ens va demanar explicacions...<br />Mentre li explicàvem que veníem de Ciutadella, per dormir a l'aeroport i agafar el vol l'endemà i tota la pesca, va aparèixer una altra parella de verd. En un moment es va muntar un festival. Erem 7 persones, dos de les quals volíem dormir.<br /><br />El primer guardia civil, va explicar-nos que no podiem estar allà. Que l'aeroport té un horari i no està obert les 24h. I que per entrar a l'aeroport, la llei ens podria castigar. Crec que va ajudar que la Paula tingués 17 anys i anésim de bon rollo i mindundisme poguert.<br /><br />El guardia civil que va apuntar els noms, per senir-se(?) millor, ens va preguntar si un cotxe que estava aparcat allà fora en bateria, era nostre. Li vem dir que no. Si fos així, segurament dormiriem dintre el cotxe. Els seients son més còmodes que el marbre del terra.<br /><br />Els vaig demanar per anar a dormir en algun lloc més arrassarat i un dels últims que va aparèixer ens suggereix anar a dormir a l'ascensor.<br />-A l'ascensor? L'ascensor del pàrquing?<br /><br />Els demanem disculpes mentre pensem que hem estat de puta llet i travessem la passarel·la, baixem les escales i ens tornem a instal.lar a la nova habitació.<br />L'ascensor feia 2x2m aproximadament. Estirem les tovalloles deixem les motxilles, bosses i ordinador, ens estirem i es tanca la porta.<br /><br />Casumjudesmuntantacavall!! Quina calooooor!! Haviem de trobar una manera per deixar la porta oberta. La Paula, va agafar la seva bossa i la va deixar entre els rails de la porta i es va posar a dormir al cap de poc. Estava rebentada.<br /><br />Vaig anar a pixar. (Només faltava que em multéssin els amics d'abans) Pixo sota una palmera i m'encenc el yoyi al costat de l'habitació amb vistes al pàrquing.<br /><br />I aquí em teniu: Escrivint això en el quart graó de l'escala. Davant de l'ascensor. Veig la Paula que dorm i jo, fent temps perquè obrin l'aeroport a les 6. Entre pitos i flautes, deuen faltar unes 3 hores.<br /><br />Hi ha un silenci tal com d'un polígon industrial. De tant en tant una furgoneta o un espetec d'una palmera trenquen el silenci. Els ocells també hi diuen la seva.<br /><br />Ens desperta una família que vol pujar en ascensor. Recollim les coses, excepte l'aroma a tigre, i entrem dins l'aeroport. Hi ha un banc de 5 plaçes vulnerable de ser ocupat per un parell de punkis. Nem al lavabo per torns. Al cap de poc, obren el Check-in del vol de la Paula. Petons i una abraçada per acomiadar-nos.<br /><br /><span style="font-style: italic;">Només</span> em queden 90 minuts per facturar. I van passant guàrdies civils pel meu davant. Quina nit més surrealista.<br /><br />Havia d'anar així.</div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-62155989819291626632009-08-23T15:05:00.003+02:002009-08-23T15:15:36.621+02:00Cala en Brut 2 Fauna MarinaAhir al migdia, feia la calor horrorosa de cada dia. Vaig endur-me l'snoorquel per contemplar la fauna marina. Vaig anar cap a l'entrada que fa cap a la dreta, que cada cop es fa més estret. (No he arribat al final, no se que hi ha més enllà). Vaig veure com una espècie de llimac marí. Feia entre 40 i 50 cms i caminava molt lentament. Vaig decidir que en castellà s'anomenaría Pepino marino. Jajajajjaa. Algo havia sentit i ho vaig atribuir a l'èsser llimacoforme.<br /><div style="text-align: justify;"><br />Mentre l'observava, va arribar un altre submarinaire. No sabia com dirigir-me a ell.<br /><br />Li dic: Ei, mira! Senyalant a dintre l'aigua.<br />Què pazza? Que hay? - Desprès d'això, vaig decidir que li parlaria en castellà.<br />Un pepino marino!! Una especie de babosa de medio metro.<br />Ui, zí!! Que fuerte, no?? Cari!!! Mira, un pepino marino!!<br />Donde?<br />Aqui bajo, mira!<br /><br />Bueno, os dejo con el bicho. Hasta luego! I me'n vaig anar nedant crowl/freestyle<br /><br />Em va fer gràcia veure aquella cosa. És semblant a <a href="http://www.w3host.casamerica.es/var/casamerica.es/storage/images/otras-miradas/curiosidades/cientificos-hallan-en-peru-25-nuevas-especies-de-babosas-marinas/babosa-marina/124119-1-esl-ES/babosa_marina_fullblock.jpg">això</a><br /><br /><br />Aquesta tarda, he tornat a Cala en Brut. No se d'on li ve el nom, però cap a última hora, se'n podia tenir una idea del més que possible origen del nom. Entre els plàstics, troncs, algues, troncs i plàstics, s'hi podia mig-veure una medusa. Una nena, n'ha estat la víctima. L'animal, no era gaire gran, però li ha deixat una fuetada al braç i a l'empeine? Afterbite per un tubo... Aquesta nena anava amb una gent que eren familiars i amics dels familiars del Ramon. Entre ells en Rafa Vega.<br />El pivot més Rafa Vega de tots! Aquest si que m'ha semblat maco/campetxanu. Hem estat observant la medusa i controlant les coordenades on es trovaba en tot moment. Si no, féiem torns. L'alarma ha sonat quan la nena s'ha posat a plorar i cridar: Una Medusa! Una Medusa! I en un moment no quedava cap mamífer terrestre dins l'aigua. He anat a buscar una bossa de plàstic amb la idea de treure-la d'alla. Al final, m'han passat un caça papallones i l'he treta de l'aigua. Nens i grans, han vingut a veure-la d'aprop. No era gaire gran. El cap no era gaire mes gran que el plat on et duen el cafè. I les 4 potes com el dit petit de la mà dreta. Quan l'he pescat, no sabia que fer-ne. El rollo hagues estat que la podia haver portat més lluny, on no hi havia gent. Me n'he desentés i uns nens l'han lapidat. M'ha sabut greu. La medusa està a casa seva, o potser no és tan així. Ha estat una TAIF (trobada aquàtica inesperada fortuïta) i cadascú ha actuat com a tal. Tant la <a href="http://www.elpais.com/recorte/20080210elpepisoc_2/LCO340/Ies/Medusa_Rhizostoma_pulmo.jpg">medusa</a> com la nena.<br /></div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-55241774104073811082009-08-08T19:07:00.002+02:002009-08-08T19:13:08.922+02:00Menorca 09 Cala'n Brut<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cala'n Brut, és un racó de Menorca. A 15 minuts amb trasto a tracció motora de Ciutadella. Hi ha diferents zones que queden alçades del mar. I els valents, es llençen de 6, 8, 10, 12 m d'alçada. Els que no son valents, o no volen saber si ho son, tiren fotos als valents. a 10 minuts en bici (com a molt) de Cala'n Blanes. On estic instal.lat i compartint xalet amb 5 persones més.<br /><br /><br />L´última nit de juliol, me'n vaig anar a Cala'n brut a veure les estrelles. Vaig agafar una bici. De les 4 que hi havien, vaig triar la que tenia el seient més baix. Més que res per provar altres bicis. (Nota mental: Estaria bé tenir una bici de lloguer o de compra). Aquests dies, n'he agafat una que no té fre anterior i el posterior fa molt soroll. És una bici imigrada a l'illa. De fet, és una suposició. Les bicis de postal de Menorca, són de passeig. I alguna té alguna caixa o cistella. Al darrera i al davant respectivament. Amb un timbre.<br /><br />Encara a casa, vaig agafar una manta per poder contemplar el cel amb una bona comoditat. Vaig agafar la bici, vaig penjar-me la manta pel coll, vaig sortir al carrer i vaig començar a pedalar. Abans d'arribar hi ha una baixada una mica pronunciada. Aquella bici també anava mancada de 3en1. Quan havia de frenar, frenava. Però els veïns, sabien que passava una bici i que intentava frenar. Fotia molt soroll. Vaig arribar a Cala 'n brut. Vaig lligar la bici en una farola i vaig anar cap allà. A la entrada, hi ha un local tancat. Per fer-hi reformes. Es veu força gran. Passo el local, i trobo el lloc perfecte bastant ràpid. Estenc la manta plegada per la meitat i em poso a contemplar el cel. Quin espectacle!! El cel de Menorca és sempre impressionant. Aviat hi haurà la pluja d'estels. Aquesta nit, en vaig veure una desena. Vaig fumar-me un piti i vaig tornar cap a casa pedalant i amb la manta al coll.<br /><br />Bé això de tornar... Es podria dir que la tornada se'm va fer llarga. Quan creia que ja arribava, vaig veure que no em sonava tot el que estava veient. Molts locals nous. Vaig passar pel costat del parc aquàtic, per sota uns arcs amb uns dofins, una cantina, una sala de jocs, carrers foscos, el parc aquàtic de nou... Nen!! Què t'has perdut! Vaia tela! Vaig veure una parella que anava caminant. Quan vaig arribar a la seva alçada, els vaig saludar. Vaig confiar en el meu sentit d'orientació. Passava més carrers, mirava de fer memòria. No podia fer gaires esforços mentals. Psicològicament, no ho trobava lògic haver-me perdut. Era molt fàcil, en principi. Havia de fer el trajecte invers i ja està. Mentre tornava a veure els dofins als arcs, vaig anar cap a l'esquerra de tot. Quan duia un tros, me'n vaig tornar perquè creia que si m'havia equivocat un cop, perfectament me'n podia equivocar un altre. Vaig girar cua al cap de 200m. Vaig veure una persona que caminava pel costat del carrer. Al apropar-m'hi vaig veure que era oriental. Li vaig preguntar per anar a Calan Blanes. Però abans d'acabar la frase, el taupaipai, em fa que no amb el braç i el cap i em diu no se què. Portava un cego considerable, el xino!! I fill de puta també perquè podria fer l'esforç, no creieu? Flipo, començo a pedalejar un altre cop i no em puc treure del cap el xino. Què cabrón! I quin cego que duia. Abans d'arribar al parc aquàtic un altre cop, vaig girar a l'esquerra. Ja començava a estar cansat de cames. I era tardillo. Començo a fer una baixada i de cop, veig coses que em sonen! Salvat!! Ja sé on soc! Baixava per un carrer que hi haviem passat la nit abans caminant en sentit contrari. Anar a veure les estrelles no té preu. I a més, si vas en bici, tornant et perds i portes una manta penjada, et fa cremar calories.<br /></div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-76258582836672183812009-06-11T01:31:00.014+02:002009-06-11T02:44:13.980+02:00Andy Goldsworthy, un artista de la natura.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SjBDjguBrTI/AAAAAAAAACw/i98zhy3h3BI/s1600-h/goldsworthy_vrfs.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 360px; height: 397px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SjBDjguBrTI/AAAAAAAAACw/i98zhy3h3BI/s400/goldsworthy_vrfs.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5345847035046243634" border="0" /></a><div style="text-align: justify;"><br />Un cop em van parlar d'aquest home. Vaig estar buscant informació i vaig veure <a href="http://ca.netlog.com/go/explore/videos/videoid=ca-398196">aixó</a>. Hi ha un documental sencer* (El recomano!!) És un paio que fa art amb les coses que li ofereix la natura. Composicions, escultures... Art efímer al natural.<br /><br /></div>Us convido a que us endinseu una mica en la seva obra:<br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SjBEIu8lTGI/AAAAAAAAAC4/dLvCX-WyCkk/s1600-h/andy-goldsworthy-21.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 361px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SjBEIu8lTGI/AAAAAAAAAC4/dLvCX-WyCkk/s400/andy-goldsworthy-21.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5345847674520554594" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SjBE_9H2zBI/AAAAAAAAADI/G5q6CrK9AmA/s1600-h/galerie-lelong-andy-goldsworthy.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 380px; height: 378px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SjBE_9H2zBI/AAAAAAAAADI/G5q6CrK9AmA/s400/galerie-lelong-andy-goldsworthy.jpg" alt="" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SjBE1M7UWHI/AAAAAAAAADA/kPS4uaJHkEQ/s1600-h/Andy_Goldsworthy_Sticks_Framing_a_Lake_sculpture.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 340px; height: 349px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SjBE1M7UWHI/AAAAAAAAADA/kPS4uaJHkEQ/s400/Andy_Goldsworthy_Sticks_Framing_a_Lake_sculpture.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5345848438482557042" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SjBFI53SSfI/AAAAAAAAADQ/ekxW6Xso5mU/s1600-h/rivers1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 510px; height: 334px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SjBFI53SSfI/AAAAAAAAADQ/ekxW6Xso5mU/s400/rivers1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5345848776962755058" border="0" /></a><br /><br />"La sensació és tant física com emocional: entrar per primera vegada en aquests espais cavernosos, fets de branques i troncs d'arbres que no deixen passar ni un feix de llum. S'aguanten per elles mateixes aquestes estructures, sense cap tipus de subjecció, i això encara intensifica més la màgia del moment. Goldsworthy, és un escultor conegut internacionalment pel seu ús exclusiu de materials naturals com ara fusta, pedra, sorra o neu."<br /></div> icatFM<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SjBNtrsAi2I/AAAAAAAAADg/ePpBWD9G5RQ/s1600-h/andy_sticks.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 329px; height: 271px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SjBNtrsAi2I/AAAAAAAAADg/ePpBWD9G5RQ/s400/andy_sticks.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5345858204905540450" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><span style="color: rgb(255, 102, 0);">Més info:</span><br /><a href="http://video.google.com/videoplay?docid=-288023216970768712"><br />videos</a> , <a href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=540843&idseccio_PK=1032"> </a><a href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=540843&idseccio_PK=1032">crítiques</a> i <a href="http://redstarcafe.wordpress.com/2008/02/29/the-environmental-art-of-andy-goldsworthy/">més coses</a><br /><br />* <span style="font-size:130%;">Ríos y mareas</span><div class="mod_pag_item"> <span style="font-size:85%;"><b>Títol original: </b>Rivers and tides<span style="font-weight: bold;">.</span><b><br />Producció: </b>Alemanya, 2001 <b><br />Direcció: </b>Thomas Riedelsheimer<br /><b>Intèrprets: </b>-<br /><b>Gènere: </b>Documental<br /><b>Recomanada per... </b>- Per a tots els públics<br /><b>Versió doblada al català: </b>NO<br /><b>Estrena: </b>21/08/2008</span><br /><div style="text-align: justify;"> <span style="font-size:85%;"><br />Sinopsi: Aquestes peculiars intervencions artístiques van interessar al realitzador Thomas Riedelsheimer, que segueix amb la càmera les creacions efímeres de l'escultor. Un cicle viatger que ens porta per diferents països i per totes les estacions de l'any i que dóna un contrapunt artístic a diferents paisatges i climes a partir dels elements més bàsics que ens regala la natura. I alhora un retrat de l'artista a partir de la seva obra.<br /><br /><br /></span></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SjBNQ_K_cpI/AAAAAAAAADY/WsDQHbA485M/s1600-h/Andy_Goldsworthy_Fall_Leaves_Colors_Merging.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 490px; height: 154px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/SjBNQ_K_cpI/AAAAAAAAADY/WsDQHbA485M/s400/Andy_Goldsworthy_Fall_Leaves_Colors_Merging.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5345857711919559314" border="0" /></a><br /><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:180%;">Espero que en gaudiu.</span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Salut!</p><p style="text-align: justify;"><br /></p> </div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-68173549192633309502009-05-28T02:29:00.007+02:002009-05-28T03:54:44.605+02:00Títols culers: un, dos, tres!Al final, s'ha fet història. Primer de tot, una premonició . Els del Cracòvia, ho han clavat. I l'ordre! Copa, Lliga i Champions. Havia de ser <a href="http://www.youtube.com/watch?v=acKZR7OrAMA">així</a>. Aquest Barça, és meravellós! Quina tranquil·litat i quin joc. Una temporada per emmarcar. I el 2 de Maig, el dia que es va ensorrar el Bernabeu!<br /><br />Al final, el tema pantalla gegant, ha portat sort o què? Les supersticions porten mala sort!!! Son ells els que juguen. No depenen de la projecció a la pantalla gegant. I s'ha demostrat, s'ha demostrat avui!<br /><br />Moltes gràcies Barça<br /><br />Ah! Me'n oblidava...<br /><br />També volia donar les gràcies a <a href="http://www.youtube.com/watch?v=LcwjDwj8GyM"><span style="text-decoration: underline;">Haendel</span></a> El Barça que va a aconseguir, la Champions!! Una altra premonició. També s'ha d'agraïr la presència <a href="http://www.youtube.com/watch?v=2TUDPY5TiJY">d'aquesta banda sonora</a> que cada cop m'agrada més.<br /><br />I felicitar al <a href="http://www.youtube.com/watch?v=0mb6QwBx8lk">Ziga-Zaga Team</a>, què son molt bons. I que duri! Londres, París i Roma. La pròxima final de Champions, es juga a Madrid. Florentino, pilla't al <a href="http://tbn2.google.com/images?q=tbn:lEbqmgbZ2zCiNM:http://www.jmiquel.com/portugal/euro%252004/new-cristiano-ronaldo%252011114.jpg">Ronaldo</a>, per donar ambient!<br /><br />PD: El 2-6 al Bernabéu va ser fabulós.<br /><br />Apa! Força Barça, <a href="http://www.facebook.com/photo.php?pid=1630300&l=2a8c5c050b&id=523442155">campions</a>!Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-83044152391780754162009-04-24T01:54:00.004+02:002010-04-22T22:59:20.759+02:00La llegenda de Sant Jordi (versió revisada)<span style="font-size:85%;">Nota al lector: Aquest post ja el vaig penjar l'any passat. Disculpeu la poca dedicació/inspiració d'enguany. Aquest post, està revisat i el trobareu actual. :)<br /></span><div style="text-align: justify;"><br />Pel que es veu, un drac, va presentar-se a les portes de la vila. I amenaçava en menjar-se els ramats i posar fi a la relació que tenia aquella gent amb la vida. L'animaló no tenia gaire bon aspecte. El seu alè, rescusitava els morts i els tornava a matar! Bé, el tema de l'aspecte és molt relatiu. Hi ha gent que, com a persones, no li molava la seva presència. En canvi, qualsevol dragona no li faria cap lleig i de ben segur que li regalaria una rosa o el llibre sobre el Barça! Els animals, també tenen dret a ser del Barça, no?<br /><br />Davant d'aquesta situació força desagradable, el representant del poble va mirar d'anar a negociar.<br /><br />- Escolta drac, has mirat de fer-te vegetarià? Ho dic, perquè si no ens dones cap alternativa, haurem de deixar de menjar els iogurts de cabra, no ens podrem abrigar amb la llana, ni podrem fer el torneig de polo contra els de la Vila d'Allà. I no sé si ho podrem suportar...<br /><br />- Ein? Que què? A veure senyor...<br /><br />- Representant del poble! L'interrumpí, l'home.<br /><br />- Representantdelpobledelscollons, a veure: A mi, me la porta fluixa tot el que dius. No m'agrada negociar. No puc negociar. Què diria la família? Jo vaig a les viles i em foto un festival de menjar, migdiades i cap a una altra vila. La tradició familiar és aquesta. I punt.<br /><br />L'home, va tornar cap al centre de la vila i va convocar al gabinet de crisi. Es van reunir els més savis i sàvies amb el rei per buscar una solució al problema de color verd. Al cap d'unes birres, van decidir que donarien al rèptil un parell d'ovins diàris.<br /><br />Van anar passant els dies. I les cabres. Al cap d'un mes, s'havien exhaurit les existències ovines de la vila. Els caballs, també van patir la mateixa sort. La bona sort pel ferrer, que va reciclar les ferradures i les va fondre. (Sempre hi ha algú que aprofita situacions xungues per treure'n benefici propi) Quan van acabar de servir tots els animals que tenien, ja no sabien que fer. El drac seguia amenaçant. Una espècie de <span style="font-style: italic;">gorres</span> bastant curiosa.<br /><br />Al poc temps, el gabinet de crisi, ja estava buscant altres solucions. Aquest cop era més difícil trobar solucions on tothom aprovés el tema. Quintos, mitjanes, cubates... Van trobar dues maneres per resoldre el problema. La primera era marxar per la porta de darrera. I la segona, no tan covarda però força punki, era donar-li una donzella al dia.<br /><br />Van decidir optar per la opció B. Deien que serien un poble sense donzelles. Ja s'espavilarien. (il.lusos!) No volien que en els llibres d'història es reflectís la seva covardia com a poble. Van anar a parlar amb el rei.<br /><br />La filla del rei, anomenada Esperança de Bombó, va agafar un paperet per cada donzella i va apuntar, amb un pilot, tots els noms. Incoent-hi, solidàriament, el seu: Emereida, Àgata, Joaquima, Estanislava, Àngela Maria, Mauricia, Joaquima, Maria, Pepita, Pepeta, Marieta, Lourdes, Macarena, Cristina, Paula, Càndida, Merçè, Carla, Joana, Maribel, Laia, Irene, Immaculitas, Núria, Alícia, Semproniana, Calixta, Gemma, Labibi, Elena, Leocadia, Anna, Assumpció, Júlia, Rita, Yénifer, Lavane i Esperança. Va doblegar tots els papers dues vegades per la meitat i va posar-los en un sac de vellut. Com que no hi havia gaires innocents i tampoc hi havia temps per triar per altres barems, el rei va ser el que treuria el nom de la donzella que, l'endemà, niria gola-avall del drac. Amb tanta mala sort (per ell), que va treure el nom d'Esperança.<br /><br />- Maledicció!! Maledicció!! Cridava i cridava! I plorava i plorava! Però més trista estava l'Espe, que ja no podria tocar-se la figa mai més! L'endemà de bon matí, desprès d'esmorzar els cereals special k, va sortir de casa. Ressignada, donà un petó al seu pare i s'encaminà cap a la porta de la Vila. El poble li havia fet un passadís, guardaven silenci i les llàgrimes s'escapaven.<br /><br />L'Esperança va endinsar-se al bosc per trobar-se al drac del mal rollo. De sobte, va aparèixer un home. Què dic <span style="font-style: italic;">un home</span>!? Un cavaller medieval amb una melena rossa rentada amb Pantene, uns ulls impressionants amb un cavall blanc perla de raça afganesa.<br /><br />I ella li digué:<br />-Què fas aquí? Haig d'anar a alimentar al drac. No t'hi oposis que encara tindrem més problemes.<br />- Holaquetal! Em dic Jordi, i vinc a salvar-te d'aquesta mort segura!<br />- Casunseuna!! -Va maleïr, l'Esperança.- El puto príncep que vé a salvar a la princesa de torn!<br />- Dona, tranquil·la. No vull medalles ni res d'això. Només vull fer una mica d'exercici, que avui no m'ha donat temps d'anar al gimnàs!<br />- Mira que ets fantasma, eh?- Va replicar ella.<br /><br />I mentre discutien si l'havia de salvar o no, va aparèixer el drac:<br /><br />- Ei, que collons esteu parint? Jo m'haig de menjar una donzella, avui.<br />- Pren-me i deixem-nos d'històries! Diguè ella.<br /><br />El drac va acostar-se per endur-se a l'Esperança i es va donar un cop al cap amb una branca de roure i va caure inconscient. Traumatisme cranioencefàlic al canto. El cavaller, tan ràpid com hàbil i covard alhora, va aprofitar per clavar-li l'espasa a la pota dreta del drac. El va lligar al cavall, va enfilar a la donzella a sobre i van tornar cap al poble.<br /><br />La gent els va rebre amb rauxa i xerinol·la. Van dur al drac semiinconscient al centre del poble. L'Esperança va anar a abraçar-se amb totes les altres donzelles, mentre el cavaller va explicar, a la resta del poble, la gesta amb majúscules i la feinada que va tenir per capturar al drac.<br />Desprès de fer unes birres convidat pel taverner, va rebentar-li les vísceres a l'animal. Va començar a brollar sang de l'interior i va aparèixer un roser amb moltes roses vermelles. En tallà la més bonica i li va donar a l'Esperança. El rei va nomenar al salvador de la seva filla, cavaller de l'ordre ascendent i va convertir-se en el seu gendre. Això va intrigar al poble. Què volia dir això de l'ordre ascendent? No es va arribar a saber mai. Però anys més tard, es va saber la veritable veritat de l'afer dracaire.<br /><br />La princesa, va anar al Diario de Patricia a explicar el cas del seu marit. El tema del dia era "Ocultas alguna cosa por miedo a que tu marido te clave una espada en el pie?" I quan va explicar que aquell cavaller amb melena Pantene va aprofitar-se'n de la situació per col·locar-se a la Noblesa en un plis-plas, la gent del poble el va repudiar i el rei, el va desordenar. És a dir, li va treure l'ordre ascendent. En Jordi, va reflexionar sobre el que li va passar aquell dia: La gent està fatal!! Me'n torno al meu poble que allà si que podem jugar al polo!!!<br /><br />L'Esperança va tornar a la solteria i va obrir una botiga de pells de drac. Va tenir molt èxit. Li volien posar <span style="font-style: italic;">Elegant</span>. Però ja estava en el llibre del registre mercantil. Lavane i la Yénifer van obrir una franquícia al poble del costat.<br /><br /><br />Bon Sant Jordi!<br /><br />D.San<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-53800032401532406932009-03-04T02:41:00.003+01:002009-03-04T02:45:51.088+01:00Vaya taja lleva, el cabrón! .-VandelpalEstava mirant el vendelpal. Feia temps que m'ho mirava. Vaig deixar-ho una temporada per recomanació del metge. És una sèrie força pastel. Molt previsible. Segur que encara hi ha les mateixes ofertes al condis del poble. El llom ibèric i la butifarra amb bolets!! Una sèrie amb pagessos, pijos, puticlubs, cavalls, cangurs, guapos, guapes, gent amb alzheimer, sense papers, morts, santes isones, modelets de la sita murt de la Tresa, sida, veterinaris, mossos d'esquadra, metges de capçalera, sectaris, drogues, banyes, nens malcriats amb ulleres de pasta que li pariries un bon parell de mastegots, gelosia, putes, ionquis, camioners, "accidents" oculars amb sucre, borratxeres infantils-juvenils-adultes, misteris familiars, casunseunes, porcs, mares rabioses, desconfiança, diplomats en patchwork i altres tonteries maquiavèliques en general...<br /><br />Doncs bé, des d'aquí anuncio que...<br /><br /><br />Poso a Messi com a testimoni que no perdré mai més el temps veient el Vendelpal!!<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/Sa3c0YN8jvI/AAAAAAAAACQ/JtzxaJcg2jg/s1600-h/monr%C3%A0s.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_W2---t04ESw/Sa3c0YN8jvI/AAAAAAAAACQ/JtzxaJcg2jg/s320/monr%C3%A0s.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5309142328151936754" border="0" /></a>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-82046023325452549762009-01-31T03:21:00.010+01:002009-04-07T01:10:17.631+02:00He sentit sons. I tu, Ludwing?<div style="text-align: justify;">Aquesta nit, he sentit sons. Però després els he escoltat. Perquè els sons, poden ser sentits o escoltats. I alguns, que provoquen somnolència. Si Beethoven haguès estat amb nosaltres, no haguès sentit res. Coneixeu en Ludwig? Si home, aquest gran compositor (i millor persona, per alguns) que va començar a notar els símptomes de sordera als vint-t-sis anys fins acabar amb sordera total i pulmonia power trenta anys més tard. Mort també total. "Ha estat una mort natural" Declaracions del seu metge de capçalera. "És natural que mori si no s'eixuga el cabell" va apuntar el forense mentre tapava el cadàver amb un llençol del s.XIIV<br />Que puta, -van pensar el amics que ploraven la mort d'en Beethoven- aquest desgraciat, ja ens ha fet la broma de la puta mort natural dels collons. El seu pare, ja ens va fer algo semblant quan va deixar-nos Haydn "És natural que mori si l'ataquen les tropes de Napoleó i només té un clavicèmbal per defensar-se".<br />Desprès d'aquestes anècdotes històriques, tornem al nostre gran compositor...<br />És d'admirar, potser per ignorància, que la sordera no li fos un impediment per fer les seves músiques com (<a href="http://www.youtube.com/watch?v=nnj_9ey15UY">la 9a Simfonia</a>) Amb uns canvis de tons molt bruscos, ja en el final de l'època de maduresa. Schubert va assistir a l'enterrament.<br /><br />A mi, m'haguès agradat ser-hi. Sempre m'ha fet gràcia probar-me la perrruca que duien. Perquè era una perruca, oi?? O què?<br /></div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-26820361754526297282008-12-11T00:52:00.003+01:002008-12-16T23:32:19.965+01:00Fanfare Ciocarlia<object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/klTiasW66cU&hl=en&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/klTiasW66cU&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />Son <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Rumania">de...</a> i voltants. Son molt grans. Molt. Us deixo un <a href="http://www.youtube.com/watch?v=_MsWl7eCs_E">video</a> i una <a href="http://www.myspace.com/fanfareciocarlia">peixera</a> on trobareu més info.<br /><br />Salut!Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-26293638748152834572008-11-29T04:55:00.006+01:002010-10-29T19:21:13.377+02:00En Marrameu, aquest gat i millor persona!<div style="text-align: justify;">El Novembre. El primer dia, és Tots sants. El dia dels difunts, pels amics. Total, que hi han moltes i variu pintes celebracions. En cada país hi fan lo seu, no?<br /><br />Doncs aquest és un dels temes. Estem perdent identitat? Jo em pensava que les carabasses portaven mal rotllo en general. El guendolin dels collons. Els putus ianquis! Vaig estar pensant... i vaig fer una trucada.<br /><br />Feia fred. Quarts de nou. A la plaça, hi havia una senyora d'uns setanta - tres anys, amb una brasa al costat que li servia per combatre el fred de novembre. Aquesta dona, vivia per collir castanyes de la muntanya. Les venia a la plaça. Portava una camisa gris força cenyida. De fet li anava petita. Faldilles de llana pura d'ovella verge extra que li feien una mica de campana. Feia patxoca. Per protegir-se les idees, duia un forro Quechua de color negre. Fotia molt fred. A la brasa, hi coïa castanyes Take Away.<br /><br />De sobte, una ombra s'acosta a la castanyera. Parlen durant una estona i marxen. L'endemà, a les portades de les revistes del cor...<br /><br /><span style="font-size:130%;">La Castanyera, de BOTELLÓN!!</span><br /><span style="font-size:130%;">Se ha visto a Maria (La Castanyera) con su</span> <span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">novio</span></span>? !!<br /><br />Miau!!! És un gato!!<br /><br />Pel que sembla en Marrameu no va ser gaire discret i el van pillar els paparazzis. I el marrón per la Maria. (...)<br /><br />Doncs, al final es va desmentir tot plegat. Menos mal!! Aquella nit, en Marrameu va explicar-li una cosa a cau d'orella a la Maria la Castanyera. En aquest moment d'incertesa, pels paparazzis van començar a disparar l'allau de fotos amb flash, que li van treure una vida al gat!!)<br /><br />L'endemà, van passar a l'acció. Van anar, en Marrameu i na Maria, pels carrers repartint castanyes per la penya. Era<span style="font-style: italic;"> cosa de merxandansinc!</span> -deia la Maria- Un dia, un col·lega, li va fer unes classes. Va entendre que si regalaves una mica per provar, i la gent està contenta, te'n compra. Més endavant, es va imposar el 3x2!, però això ja és un altre nivell.<br /><br />De sobte, van trobar-se una manifestació. Hi havia molta gent. Dividida, bàsicament en dos equips. Els Grocs i els Blau Mariner. N'hi havien uns que es manifestaven per tenir un conveni decent i jugaven a fer punteria a coses i puestus i els altres que havien d'impedir-ho., jugant , també. Amb tant de joc, semblava El Precio Justo!<br /><br />En Marrameu, -que és molt murri i juganer- va convèncer a la Maria per que s'afegissin al joc. Van buscar un succedani de trinxera i van descarregar les castanyes. N'hi havia de crues i d'altres de cuites. En Marrameu estava flipant amb la motivació de la Maria per jugar!! Primer de tot, va obrir la petaca que duia carregada de mistela i va fer un bon glop. N'hi va oferir al gat, va tancar la petaca. Va carregar-se la faldilla (que li feia campana) de castanyes i van començar a llençar-les també contra coses i puestus. Els de groc, que eren molt hàbils, en caçaven alguna al vol i que estigués cuita, la pelaven i se la cruspien, els putes!!<br /><br />L'equip groc, en mostra d'agraïment per unir-se al seu equip, i guanyar als blaus, van tornar una vida al gat. La vida que li havien tret els paparazzis. I a la Maria, un voluntari de la manifestació, li va fer un streepteasse.<br /><br /><br /><br /><br />Epíleg: Riiiiiiiiiing!! Riiiiiiiiiiiiiiiiiiing!!<br /><br />-...<br />-Marrameu?<br />- ... <span style="font-size:78%;">miau!</span><br /></div>Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3362582169937856901.post-53760328281582024782008-11-15T21:43:00.003+01:002008-11-15T23:22:51.972+01:00Senyalització duradera i IIIUna setmana i mitja desprès del primer dia de la missió, hem arribat a l'última part de la missió finalització. Divendres vem rematar la feina. Haviem de col.locar tres colors. El verd i el groc d'Urgències i de recepció. I el verd de pediatria.<br />En les sales d'espera, que -en alguns casos- es podrien anomenar sales de desespera, si haviem de maquejar el terra, érem l'atracció de la tarda. Personetes i persones grans. Crec que als hospitals haurien d'haver-hi més distraccions pels pacients i els respectius acompanyants. Tot i això, no vull dir que no esdevingui interessant/curiosa la nostra feina. Col.locar tires d'adhesius de dos metres a sobre d'unes altres i veure'l brillant i que estiguin perfectament rectes, o almenys intentar-ho, fa goig. Repassant la feina, ja n'hi haven de les noves que estaven ratllades... A veure quan dura ... I el rollo de sempre, després del previ megacafé de màquina i cigarret posterior, passem a l'acció: Netejant terra, enganxar adhesiu... i nant fent metros!! Esquivant carros de material mèdic, portes anti incendis d'un blau amb 20% de negre, saludant metges i infermeres que estaven al corrent de la missió, sorprenent personal que no estava al corrent i pim-pam-pum!! Tot acabat. (Bé, tot no. Possiblement vulguin repassar alguna altra línia verda, total, ja ho fem amb els ulls tancats!<br /><br />No obstant, no sé si s'ha complert l'objectiu de la missió. És a dir, no crec que la gent no segueixi perdent-se per l'hospital.<br /><br />S'haurien de col.locar més senyalitzacions d'un altre tipus si no es vol que la gent es perdi i arribi tard a la sala d'espera per poder esperar-s'hi més estona i gaudir del confort d'aquelles cadires i de les no-revistes!!!Danilsanhttp://www.blogger.com/profile/04633113614848785098noreply@blogger.com0