dissabte, 31 de gener del 2009

He sentit sons. I tu, Ludwing?

Aquesta nit, he sentit sons. Però després els he escoltat. Perquè els sons, poden ser sentits o escoltats. I alguns, que provoquen somnolència. Si Beethoven haguès estat amb nosaltres, no haguès sentit res. Coneixeu en Ludwig? Si home, aquest gran compositor (i millor persona, per alguns) que va començar a notar els símptomes de sordera als vint-t-sis anys fins acabar amb sordera total i pulmonia power trenta anys més tard. Mort també total. "Ha estat una mort natural" Declaracions del seu metge de capçalera. "És natural que mori si no s'eixuga el cabell" va apuntar el forense mentre tapava el cadàver amb un llençol del s.XIIV
Que puta, -van pensar el amics que ploraven la mort d'en Beethoven- aquest desgraciat, ja ens ha fet la broma de la puta mort natural dels collons. El seu pare, ja ens va fer algo semblant quan va deixar-nos Haydn "És natural que mori si l'ataquen les tropes de Napoleó i només té un clavicèmbal per defensar-se".
Desprès d'aquestes anècdotes històriques, tornem al nostre gran compositor...
És d'admirar, potser per ignorància, que la sordera no li fos un impediment per fer les seves músiques com (la 9a Simfonia) Amb uns canvis de tons molt bruscos, ja en el final de l'època de maduresa. Schubert va assistir a l'enterrament.

A mi, m'haguès agradat ser-hi. Sempre m'ha fet gràcia probar-me la perrruca que duien. Perquè era una perruca, oi?? O què?