divendres, 24 d’abril del 2009

La llegenda de Sant Jordi (versió revisada)

Nota al lector: Aquest post ja el vaig penjar l'any passat. Disculpeu la poca dedicació/inspiració d'enguany. Aquest post, està revisat i el trobareu actual. :)

Pel que es veu, un drac, va presentar-se a les portes de la vila. I amenaçava en menjar-se els ramats i posar fi a la relació que tenia aquella gent amb la vida. L'animaló no tenia gaire bon aspecte. El seu alè, rescusitava els morts i els tornava a matar! Bé, el tema de l'aspecte és molt relatiu. Hi ha gent que, com a persones, no li molava la seva presència. En canvi, qualsevol dragona no li faria cap lleig i de ben segur que li regalaria una rosa o el llibre sobre el Barça! Els animals, també tenen dret a ser del Barça, no?

Davant d'aquesta situació força desagradable, el representant del poble va mirar d'anar a negociar.

- Escolta drac, has mirat de fer-te vegetarià? Ho dic, perquè si no ens dones cap alternativa, haurem de deixar de menjar els iogurts de cabra, no ens podrem abrigar amb la llana, ni podrem fer el torneig de polo contra els de la Vila d'Allà. I no sé si ho podrem suportar...

- Ein? Que què? A veure senyor...

- Representant del poble! L'interrumpí, l'home.

- Representantdelpobledelscollons, a veure: A mi, me la porta fluixa tot el que dius. No m'agrada negociar. No puc negociar. Què diria la família? Jo vaig a les viles i em foto un festival de menjar, migdiades i cap a una altra vila. La tradició familiar és aquesta. I punt.

L'home, va tornar cap al centre de la vila i va convocar al gabinet de crisi. Es van reunir els més savis i sàvies amb el rei per buscar una solució al problema de color verd. Al cap d'unes birres, van decidir que donarien al rèptil un parell d'ovins diàris.

Van anar passant els dies. I les cabres. Al cap d'un mes, s'havien exhaurit les existències ovines de la vila. Els caballs, també van patir la mateixa sort. La bona sort pel ferrer, que va reciclar les ferradures i les va fondre. (Sempre hi ha algú que aprofita situacions xungues per treure'n benefici propi) Quan van acabar de servir tots els animals que tenien, ja no sabien que fer. El drac seguia amenaçant. Una espècie de gorres bastant curiosa.

Al poc temps, el gabinet de crisi, ja estava buscant altres solucions. Aquest cop era més difícil trobar solucions on tothom aprovés el tema. Quintos, mitjanes, cubates... Van trobar dues maneres per resoldre el problema. La primera era marxar per la porta de darrera. I la segona, no tan covarda però força punki, era donar-li una donzella al dia.

Van decidir optar per la opció B. Deien que serien un poble sense donzelles. Ja s'espavilarien. (il.lusos!) No volien que en els llibres d'història es reflectís la seva covardia com a poble. Van anar a parlar amb el rei.

La filla del rei, anomenada Esperança de Bombó, va agafar un paperet per cada donzella i va apuntar, amb un pilot, tots els noms. Incoent-hi, solidàriament, el seu: Emereida, Àgata, Joaquima, Estanislava, Àngela Maria, Mauricia, Joaquima, Maria, Pepita, Pepeta, Marieta, Lourdes, Macarena, Cristina, Paula, Càndida, Merçè, Carla, Joana, Maribel, Laia, Irene, Immaculitas, Núria, Alícia, Semproniana, Calixta, Gemma, Labibi, Elena, Leocadia, Anna, Assumpció, Júlia, Rita, Yénifer, Lavane i Esperança. Va doblegar tots els papers dues vegades per la meitat i va posar-los en un sac de vellut. Com que no hi havia gaires innocents i tampoc hi havia temps per triar per altres barems, el rei va ser el que treuria el nom de la donzella que, l'endemà, niria gola-avall del drac. Amb tanta mala sort (per ell), que va treure el nom d'Esperança.

- Maledicció!! Maledicció!! Cridava i cridava! I plorava i plorava! Però més trista estava l'Espe, que ja no podria tocar-se la figa mai més! L'endemà de bon matí, desprès d'esmorzar els cereals special k, va sortir de casa. Ressignada, donà un petó al seu pare i s'encaminà cap a la porta de la Vila. El poble li havia fet un passadís, guardaven silenci i les llàgrimes s'escapaven.

L'Esperança va endinsar-se al bosc per trobar-se al drac del mal rollo. De sobte, va aparèixer un home. Què dic un home!? Un cavaller medieval amb una melena rossa rentada amb Pantene, uns ulls impressionants amb un cavall blanc perla de raça afganesa.

I ella li digué:
-Què fas aquí? Haig d'anar a alimentar al drac. No t'hi oposis que encara tindrem més problemes.
- Holaquetal! Em dic Jordi, i vinc a salvar-te d'aquesta mort segura!
- Casunseuna!! -Va maleïr, l'Esperança.- El puto príncep que vé a salvar a la princesa de torn!
- Dona, tranquil·la. No vull medalles ni res d'això. Només vull fer una mica d'exercici, que avui no m'ha donat temps d'anar al gimnàs!
- Mira que ets fantasma, eh?- Va replicar ella.

I mentre discutien si l'havia de salvar o no, va aparèixer el drac:

- Ei, que collons esteu parint? Jo m'haig de menjar una donzella, avui.
- Pren-me i deixem-nos d'històries! Diguè ella.

El drac va acostar-se per endur-se a l'Esperança i es va donar un cop al cap amb una branca de roure i va caure inconscient. Traumatisme cranioencefàlic al canto. El cavaller, tan ràpid com hàbil i covard alhora, va aprofitar per clavar-li l'espasa a la pota dreta del drac. El va lligar al cavall, va enfilar a la donzella a sobre i van tornar cap al poble.

La gent els va rebre amb rauxa i xerinol·la. Van dur al drac semiinconscient al centre del poble. L'Esperança va anar a abraçar-se amb totes les altres donzelles, mentre el cavaller va explicar, a la resta del poble, la gesta amb majúscules i la feinada que va tenir per capturar al drac.
Desprès de fer unes birres convidat pel taverner, va rebentar-li les vísceres a l'animal. Va començar a brollar sang de l'interior i va aparèixer un roser amb moltes roses vermelles. En tallà la més bonica i li va donar a l'Esperança. El rei va nomenar al salvador de la seva filla, cavaller de l'ordre ascendent i va convertir-se en el seu gendre. Això va intrigar al poble. Què volia dir això de l'ordre ascendent? No es va arribar a saber mai. Però anys més tard, es va saber la veritable veritat de l'afer dracaire.

La princesa, va anar al Diario de Patricia a explicar el cas del seu marit. El tema del dia era "Ocultas alguna cosa por miedo a que tu marido te clave una espada en el pie?" I quan va explicar que aquell cavaller amb melena Pantene va aprofitar-se'n de la situació per col·locar-se a la Noblesa en un plis-plas, la gent del poble el va repudiar i el rei, el va desordenar. És a dir, li va treure l'ordre ascendent. En Jordi, va reflexionar sobre el que li va passar aquell dia: La gent està fatal!! Me'n torno al meu poble que allà si que podem jugar al polo!!!

L'Esperança va tornar a la solteria i va obrir una botiga de pells de drac. Va tenir molt èxit. Li volien posar Elegant. Però ja estava en el llibre del registre mercantil. Lavane i la Yénifer van obrir una franquícia al poble del costat.


Bon Sant Jordi!

D.San