En Marrameu, aquest gat i millor persona!

El Novembre. El primer dia, és Tots sants. El dia dels difunts, pels amics. Total, que hi han moltes i variu pintes celebracions. En cada país hi fan lo seu, no?

Doncs aquest és un dels temes. Estem perdent identitat? Jo em pensava que les carabasses portaven mal rotllo en general. El guendolin dels collons. Els putus ianquis! Vaig estar pensant... i vaig fer una trucada.

Feia fred. Quarts de nou. A la plaça, hi havia una senyora d'uns setanta - tres anys, amb una brasa al costat que li servia per combatre el fred de novembre. Aquesta dona, vivia per collir castanyes de la muntanya. Les venia a la plaça. Portava una camisa gris força cenyida. De fet li anava petita. Faldilles de llana pura d'ovella verge extra que li feien una mica de campana. Feia patxoca. Per protegir-se les idees, duia un forro Quechua de color negre. Fotia molt fred. A la brasa, hi coïa castanyes Take Away.

De sobte, una ombra s'acosta a la castanyera. Parlen durant una estona i marxen. L'endemà, a les portades de les revistes del cor...

La Castanyera, de BOTELLÓN!!
Se ha visto a Maria (La Castanyera) con su novio? !!

Miau!!! És un gato!!

Pel que sembla en Marrameu no va ser gaire discret i el van pillar els paparazzis. I el marrón per la Maria. (...)

Doncs, al final es va desmentir tot plegat. Menos mal!! Aquella nit, en Marrameu va explicar-li una cosa a cau d'orella a la Maria la Castanyera. En aquest moment d'incertesa, pels paparazzis van començar a disparar l'allau de fotos amb flash, que li van treure una vida al gat!!)

L'endemà, van passar a l'acció. Van anar, en Marrameu i na Maria, pels carrers repartint castanyes per la penya. Era cosa de merxandansinc! -deia la Maria- Un dia, un col·lega, li va fer unes classes. Va entendre que si regalaves una mica per provar, i la gent està contenta, te'n compra. Més endavant, es va imposar el 3x2!, però això ja és un altre nivell.

De sobte, van trobar-se una manifestació. Hi havia molta gent. Dividida, bàsicament en dos equips. Els Grocs i els Blau Mariner. N'hi havien uns que es manifestaven per tenir un conveni decent i jugaven a fer punteria a coses i puestus i els altres que havien d'impedir-ho., jugant , també. Amb tant de joc, semblava El Precio Justo!

En Marrameu, -que és molt murri i juganer- va convèncer a la Maria per que s'afegissin al joc. Van buscar un succedani de trinxera i van descarregar les castanyes. N'hi havia de crues i d'altres de cuites. En Marrameu estava flipant amb la motivació de la Maria per jugar!! Primer de tot, va obrir la petaca que duia carregada de mistela i va fer un bon glop. N'hi va oferir al gat, va tancar la petaca. Va carregar-se la faldilla (que li feia campana) de castanyes i van començar a llençar-les també contra coses i puestus. Els de groc, que eren molt hàbils, en caçaven alguna al vol i que estigués cuita, la pelaven i se la cruspien, els putes!!

L'equip groc, en mostra d'agraïment per unir-se al seu equip, i guanyar als blaus, van tornar una vida al gat. La vida que li havien tret els paparazzis. I a la Maria, un voluntari de la manifestació, li va fer un streepteasse.




Epíleg: Riiiiiiiiiing!! Riiiiiiiiiiiiiiiiiiing!!

-...
-Marrameu?
- ... miau!

Senyalització duradera i III

Una setmana i mitja desprès del primer dia de la missió, hem arribat a l'última part de la missió finalització. Divendres vem rematar la feina. Haviem de col.locar tres colors. El verd i el groc d'Urgències i de recepció. I el verd de pediatria.
En les sales d'espera, que -en alguns casos- es podrien anomenar sales de desespera, si haviem de maquejar el terra, érem l'atracció de la tarda. Personetes i persones grans. Crec que als hospitals haurien d'haver-hi més distraccions pels pacients i els respectius acompanyants. Tot i això, no vull dir que no esdevingui interessant/curiosa la nostra feina. Col.locar tires d'adhesius de dos metres a sobre d'unes altres i veure'l brillant i que estiguin perfectament rectes, o almenys intentar-ho, fa goig. Repassant la feina, ja n'hi haven de les noves que estaven ratllades... A veure quan dura ... I el rollo de sempre, després del previ megacafé de màquina i cigarret posterior, passem a l'acció: Netejant terra, enganxar adhesiu... i nant fent metros!! Esquivant carros de material mèdic, portes anti incendis d'un blau amb 20% de negre, saludant metges i infermeres que estaven al corrent de la missió, sorprenent personal que no estava al corrent i pim-pam-pum!! Tot acabat. (Bé, tot no. Possiblement vulguin repassar alguna altra línia verda, total, ja ho fem amb els ulls tancats!

No obstant, no sé si s'ha complert l'objectiu de la missió. És a dir, no crec que la gent no segueixi perdent-se per l'hospital.

S'haurien de col.locar més senyalitzacions d'un altre tipus si no es vol que la gent es perdi i arribi tard a la sala d'espera per poder esperar-s'hi més estona i gaudir del confort d'aquelles cadires i de les no-revistes!!!

Senyalització duradera II

El segon cop, vaig anar directament a Manteniment, i vaig agafar els adhesius nous per començar a passar a l'acció pròpiament dita. Vaig decidir per començar amb el vermell i el blau. També duia l'equip necessari. Una bossa penjada (cúter, tisores, líquid per treure la cola vella, paper per eixugar el líquid i dos rollos amb tires de metro vint dels dos colors) I jo, a buscar Radiologia (que estava al costat del laboratori i també hi havia un lavabo útil per mixiar i un punt d'aigua) Total, pujo escales, travesso pasadissos, em trobo infermeres, les mateixes infermeres, malalts, pacients, un nen esposat i custodiat per dos mossos, baixo escales, obro portes, encara penso amb el nen i finalment trobo radiologia. A l'entrada hi ha una mena de recepció amb una administrativa. Ah! si, també hi havia les línies que començaven un recorregut allà.

Em presento laboralment parlant i començo a treballar. Agafo una rasqueta (de merda!) i començo a rascar l'adhesiu vermell. Vaig flipar la feinada que tindria. Em faig amic de la resignació i segueixo treballant. Treure adhesiu, netejar (estovat i assecatge) i col.locar l'adhesiu on prèviament havia fet unes marques d'on s'havia de col.locar la línia nova. Curiosament, l'adhesiu que s'havia de canviar corresponia a la porta. I evidentment, a radiologia no estan tocant-se els plinglins, que la penya arriba allà per vàries raons. A destacar:
-Els que s'han de fer alguna radiografia o per defecte, anar a buscar resultats.
-Personal mèdic.
Cada dos per tres, havia d'esquivar la porta amb un moviment ràpid. Humans que entraven a l'hospital, humans amb bata que feien el cafè/piti/entrepà. Sort que estava més pendent de la porta que de la línia. No gaire tard, vaig posar un cartellet enganxat amb esparadrap patrocinat per Althaia la porta:
COMPTE! Estem treballant a l'altre costat. Gràcies. Vaig pensar que si ho possava en plural, quedava mès bé. Amb la meva presència es va crear una certa espectació. Bè les expectatives al llegir el cartellet, prometien. Què, canviando las línias?, Ui, i si ens perdem? I jo, clar, seguint-los-hi el rotllo, aixó dona vidilla si la feina és feixuga.

Al meu darrera hi havia una porta que sortia a l'exterior de l'hospital. I per regla general, si és una porta que sortia a l'exterior, la mateixa porta serveix per entrar a l'hospital. Entraven pacients que sabien on anaven, acompanyants que no sabien on anaven, personal mèdic fumadors o que havien d'explicar-li un mal rollo del curro a nosequi.

Vaig acabar la jornada i pensant amb alguna alternativa més eficaç pel pròxim cop que anés a treballar.

Senyalització duradera

L'altre dia, en una missió laboral, vaig anar a l'Hospital General.
La missió consistia en canviar els trossos defectuosos (gastats, bàsicament) de les línies del terra. La missió es va anomenar Senyalització duradera. Va iniciar-se al moment que feia observació del recorregut a executar. Una persona de l'equip de Manteniment, va acompanyar-me per l'hospital. Vem pujar escales, vem travessar passadissos, trobava infermeres, doctores, baixavem escales, dones de la neteja, malats, pacients, familiars de pacients, impacients, i the manteniment's man, m'anava dient els trossos que s'havien de canviar. I anant apuntant els metros calculats amb l'ojímetro. Desprès d'haver cregut quedar-me amb el rollo, vaig anar cap al taller. Amb la furgo, escoltant Icat.

La primera part de la missió, s'havia superat.