dimecres, 2 de setembre de 2009

Menorca 2009 La tornada


L'avió em sortia a 3/4 de 9 del matí i la combinació d'autobusos i horaris en general de les Illes Balears, fa pena. Els diumenges s'acaba el servei de bus a les 7 de la tarda. I els dilluns surt de Ciutadella a 2/4 de 7 del matí. Dos exemples a escollir.

Vaig mirar 4 dies abans si hi havia una fonda/alberg/allotjament a Maó. En vaig trobar. Però no em veia en cor de que em fèssin una extracció d'òrgans per passar una puta nit! Passaria la nit a l'aeroport. Portava la motxilla i el portàtil. Em preocupava l'absència de taquilles per poder dormir tranquil.

Agafo l'últim bus (23:40h). M'acompanyen l'Andrea, el Ganni, la Raquel i el Ramon. Aquell dia, va ser una mica rarot. Era el síndrome post-menorca. (Els que hi heu estat, segur que m'enteneu). Eren 2/4 de 12 de la nit en el meu rellotge quan arrenca el motor del autobús. Em despedeixo super ràpid dels quatre i li diem al conductor que s'esperi. Pujo, pago 4,55€ i marxem de Ciutadella. Al cap d'una hora, arribo a l'estació de busos de Maó. No hi ha una puta ànima. Vaig a mirar els horaris de Maó a l'aeroport. Una noia, de barcelona que també estava dins l'autobús també s'hi apropa. L'últim bus feia 30 minuts que havia marxat. Nem carrer amunt sense gaire clar on anavem. Li proposo compartir un tàxi. Fem mitja volta i passa un tàxi. Li demanem quan ens cobra per anar a l'aeroport. 12€ per 5 minuts! Un escàndol, però acceptem. El taxista treu les maletes com si fóssin sacs de patates!! Cuidaaaaao! Que és un ordenador!! Mare meva. El taxista marxa.

Nem cap a la porta més propera i no s'obra. La següent, tampoc, ni l'altra, ni l'altra... L'aeroport està tancat?

Cap al final, veiem una porta d'emergència oberta. Flipem una mica.Dormim a dins, no?? Conduïa a uns despatxos d'aerolínies. Treiem el carregador del mòbil, el portàtil, la tovallola, alguna bossa per fer de coixí... Començem a veure una pel·lícula, La vida de los otros. Tot i que la Paula, ja l'havia vist no li fa res tornar-la a veure. Al cap d'un parell de trucades i 1/2 hora de peli, al final del passadís s'obre una porta i apareix una parella de guàrdies civils. En aquell moment vem deixar de veure la pel·lícula (i mira que estava interessant, eh).
-Hola.
-Hola. Que hacéi aqui? Eren joves, de 35 i 28 anys segons el meu ull clínic.

-Pensabamos dormir en el aeropuerto y hemos encontrado una puerta abierta.
-Pero aquí no podei está. Esto son unah oficina. DNI, porfavó!

Mentre el tonto apunta les nostres dades en una Miquelrius A6, l'altre fa una trucada al personal de seguretat de l'aeroport. Va ser el moment que vaig aprofitar per canviar de lloc el yoyi que duia al paquet de tabac.

Va arribar un home d'uniforme força nerviós i enfadat. Com si algú hagués entrat a casa seva sense avisar. Li devien faltar uns 10 anys per jubilar-se.
Ens va demanar explicacions...
Mentre li explicàvem que veníem de Ciutadella, per dormir a l'aeroport i agafar el vol l'endemà i tota la pesca, va aparèixer una altra parella de verd. En un moment es va muntar un festival. Erem 7 persones, dos de les quals volíem dormir.

El primer guardia civil, va explicar-nos que no podiem estar allà. Que l'aeroport té un horari i no està obert les 24h. I que per entrar a l'aeroport, la llei ens podria castigar. Crec que va ajudar que la Paula tingués 17 anys i anésim de bon rollo i mindundisme poguert.

El guardia civil que va apuntar els noms, per senir-se(?) millor, ens va preguntar si un cotxe que estava aparcat allà fora en bateria, era nostre. Li vem dir que no. Si fos així, segurament dormiriem dintre el cotxe. Els seients son més còmodes que el marbre del terra.

Els vaig demanar per anar a dormir en algun lloc més arrassarat i un dels últims que va aparèixer ens suggereix anar a dormir a l'ascensor.
-A l'ascensor? L'ascensor del pàrquing?

Els demanem disculpes mentre pensem que hem estat de puta llet i travessem la passarel·la, baixem les escales i ens tornem a instal.lar a la nova habitació.
L'ascensor feia 2x2m aproximadament. Estirem les tovalloles deixem les motxilles, bosses i ordinador, ens estirem i es tanca la porta.

Casumjudesmuntantacavall!! Quina calooooor!! Haviem de trobar una manera per deixar la porta oberta. La Paula, va agafar la seva bossa i la va deixar entre els rails de la porta i es va posar a dormir al cap de poc. Estava rebentada.

Vaig anar a pixar. (Només faltava que em multéssin els amics d'abans) Pixo sota una palmera i m'encenc el yoyi al costat de l'habitació amb vistes al pàrquing.

I aquí em teniu: Escrivint això en el quart graó de l'escala. Davant de l'ascensor. Veig la Paula que dorm i jo, fent temps perquè obrin l'aeroport a les 6. Entre pitos i flautes, deuen faltar unes 3 hores.

Hi ha un silenci tal com d'un polígon industrial. De tant en tant una furgoneta o un espetec d'una palmera trenquen el silenci. Els ocells també hi diuen la seva.

Ens desperta una família que vol pujar en ascensor. Recollim les coses, excepte l'aroma a tigre, i entrem dins l'aeroport. Hi ha un banc de 5 plaçes vulnerable de ser ocupat per un parell de punkis. Nem al lavabo per torns. Al cap de poc, obren el Check-in del vol de la Paula. Petons i una abraçada per acomiadar-nos.

Només em queden 90 minuts per facturar. I van passant guàrdies civils pel meu davant. Quina nit més surrealista.

Havia d'anar així.