dilluns, 21 de juliol del 2008

El Bingo en 30 minuts

Aquesta tarda he anat al bingo. Feia molt que no hi anava, potser 2 anys. Pero tampoc és que sigui un client VIP. Potser en els meus 28 anys i 8 messos d'existència, hi he anat 4 ó 5 cops. I ha estat amb els amics despres d'algun sopar de tapes i/o carns amb patates acompanyats sempre d'algun vi. (segurament no gaire bo, pero suficientment correcte per acompanyar aquesta ingesta d'aliments).
Avui ha estat diferent. Era diumenge tarda.
L'amic que m'acompanya no ha entrat mai al bingo.Abans d'entrar a la sala de joc en si, trobes, al lateral una espècie de recepció d'hotel. A continuació de la receppció, tres maquines escura-butxaques -molt encertat, el nom-, i un passadís cap a una altra zona que no he comprovat, pero tenia pinta de ser la feria de abril tragaperril. A l'altre costat de les primeres escura-butxaques, una tele de TFT amb el volum al mínim. Al fons, una porta doble de vidre i a sobre d'aquesta, un rètol lluminós que s'hi podia llegir ESPEREN en vermell i de tant en tant, s'encenia l'altra part que hi posava PASEN, en verd.
Abans d'entrar, has de seguir un protocol establert pel senyor Bingo. (Jo creia que era un gos, i que a més, a més, tenia una cançó i tot). T'has de registrar com a client. Suposo que ho deu marcar la llei... Al nostre davant hi havia un senyor que passava la cinquantena. Després d'aquest senyor, ens tocava a nosaltres. Una parella que li sobrepassava l'edat en 10 anys (sempre aparentment), se'ns han colat. El senyor ha anat directe al noi i s'ha possat a l'altre angle de la taula i li ha donat un núm. d DNI, la dona que l'acompanyava s'ha adonat que s'avien colat, ha fet un intent d'expressar-se, desprès n'ha fet un altre, però com que no hi hem donat importància al fet de la violació de l'ordre establert per una fila, s'ha quedat més tranquila. Després de registrar-nos, arribem a la porta de vidre, i sense fer cas omís al cartell, esperem. Esperant la sort?
Passem la porta, baixem unes escales, primer trobem una sala de no-fumadors i un espai 4 vegades més ampli per a fumadors. Les taules rodones, i amb 6 cadires vermelles. Al centre de cada taula, la carta de preus del bar i un possa-llapissos amb rotuladors carioca vermells. Cap d'ells portava tap. La gran majoria de clients son jubilats o pre-jubilats. De fet, nosaltres, cantàvem mes que una cloïsa!
Primer passem la sala de no fumadors i arribem a la sala gran. Fem una observació de 360º per trobar lloc. Tornem a la zona de no-fumadors i una dona s'asseu en una taula que estava buida. Ens hi acostem. Li demanem per seure, i hi seiem. Al meu darrera hi havien les seves amigues en una altra taula. El meu amic, enceta una petita conversa amb la dona. Demanem 1 cartró (2€). La senyora n'agafa 3. Com era d'esperar, no guanyem. La següent partida era especial. La especialitat era que valia el doble, i el premi, directament proporcional, tb. Demanem un altre cartró (4€). La senyora n'agafa 3. Abans de decidir jugar, el meu amic li pregunta a la senyora si ha cantat bingo en alguna ocasió. Li respon que si, en una ocasió, a una espècie de Happy Hour de les deu del vespre.Ens venen a oferir seguir jugant. Mentrestant, la senyora que estava a la nostra taula, parlava amb les seves amigues de les seves coses. (sardinades que es van fer, negocis...) Simpàtica, la senyora. Comença la partida. Canten linia. Tres minuts mes tard, la nostra senyora canta Bingo. No se quan ha guanyat, uns 200 €. Li donem l'enhorabona mentre segueixo flipant. Ens regala 10 €. Li devem haver portat sort? Nosaltres a ella, no ho se, pero ella a nosaltres.. ens ha donat 10 €!. La senyora comenta la jugada amb les amigues. Ha estat la única que ha cantat bingo. En el cas d'haver-hi mes gent, es reparteix equitativament. La dona, ens diu que no t'ha de picar, això del bingo. Tenir clar els diners que t'hi vols gastar és molt important. Els diners li aniran be, diu que ha de pagar uns deutes. Quan li porten els diners, s'aixeca i se'n va cap a la taula de les amigues i passen comptes!!! Nosaltres pensavem que tenia un altre tipus de deutes (factures...) Ha estat un altre moment força curiós. Fem una altra partida amb els 10€ agafem dos cartrons 2+2 4€. La dona n'agafa tres més. Comença la partida i gairebé cantem línia. Sempre hi ha algú que se't avança. Putus experts binguils!!
Quan se'ns acaben els 10 €, tornem els rotuladors carioca al pot, ens despedim de la senyora i marxem per on haviem vingut. Sense esperar rètols lluminosos que s'encenen i s'apaguen. En la sortida hauria d'haver un cartell ben gros que hi posi: REFLEXIONEN

dimecres, 9 de juliol del 2008

Aquest bloc, neix ara mateix. De fet m'acabo d'estrenar amb el tema dels blocs.

Us regalo un poema. (digues-li poema, digues-li text amb rima)

L'he titulat La Setmana

Els dilluns, els dies dels llums!
Els dimarts, els dies dels raps!
Els dimecres, els dies de crestes!
Els dijous, els dies dels frijols! *
Els divendres, els dies d'estendre's!
Els dissabtes, els dies dels sapastres!
Els diumenges, els dies de les resaques!!


*"Ous" era massa fàcil!