dissabte, 8 de novembre del 2008

Senyalització duradera II

El segon cop, vaig anar directament a Manteniment, i vaig agafar els adhesius nous per començar a passar a l'acció pròpiament dita. Vaig decidir per començar amb el vermell i el blau. També duia l'equip necessari. Una bossa penjada (cúter, tisores, líquid per treure la cola vella, paper per eixugar el líquid i dos rollos amb tires de metro vint dels dos colors) I jo, a buscar Radiologia (que estava al costat del laboratori i també hi havia un lavabo útil per mixiar i un punt d'aigua) Total, pujo escales, travesso pasadissos, em trobo infermeres, les mateixes infermeres, malalts, pacients, un nen esposat i custodiat per dos mossos, baixo escales, obro portes, encara penso amb el nen i finalment trobo radiologia. A l'entrada hi ha una mena de recepció amb una administrativa. Ah! si, també hi havia les línies que començaven un recorregut allà.

Em presento laboralment parlant i començo a treballar. Agafo una rasqueta (de merda!) i començo a rascar l'adhesiu vermell. Vaig flipar la feinada que tindria. Em faig amic de la resignació i segueixo treballant. Treure adhesiu, netejar (estovat i assecatge) i col.locar l'adhesiu on prèviament havia fet unes marques d'on s'havia de col.locar la línia nova. Curiosament, l'adhesiu que s'havia de canviar corresponia a la porta. I evidentment, a radiologia no estan tocant-se els plinglins, que la penya arriba allà per vàries raons. A destacar:
-Els que s'han de fer alguna radiografia o per defecte, anar a buscar resultats.
-Personal mèdic.
Cada dos per tres, havia d'esquivar la porta amb un moviment ràpid. Humans que entraven a l'hospital, humans amb bata que feien el cafè/piti/entrepà. Sort que estava més pendent de la porta que de la línia. No gaire tard, vaig posar un cartellet enganxat amb esparadrap patrocinat per Althaia la porta:
COMPTE! Estem treballant a l'altre costat. Gràcies. Vaig pensar que si ho possava en plural, quedava mès bé. Amb la meva presència es va crear una certa espectació. Bè les expectatives al llegir el cartellet, prometien. Què, canviando las línias?, Ui, i si ens perdem? I jo, clar, seguint-los-hi el rotllo, aixó dona vidilla si la feina és feixuga.

Al meu darrera hi havia una porta que sortia a l'exterior de l'hospital. I per regla general, si és una porta que sortia a l'exterior, la mateixa porta serveix per entrar a l'hospital. Entraven pacients que sabien on anaven, acompanyants que no sabien on anaven, personal mèdic fumadors o que havien d'explicar-li un mal rollo del curro a nosequi.

Vaig acabar la jornada i pensant amb alguna alternativa més eficaç pel pròxim cop que anés a treballar.