dissabte, 29 de novembre de 2008

En Marrameu, aquest gat i millor persona!

El Novembre. El primer dia, és Tots sants. El dia dels difunts, pels amics. Total, que hi han moltes i variu pintes celebracions. En cada país hi fan lo seu, no?

Doncs aquest és un dels temes. Estem perdent identitat? Jo em pensava que les carabasses portaven mal rotllo en general. El guendolin dels collons. Els putus ianquis! Vaig estar pensant... i vaig fer una trucada.

Feia fred. Quarts de nou. A la plaça, hi havia una senyora d'uns setanta - tres anys, amb una brasa al costat que li servia per combatre el fred de novembre. Aquesta dona, vivia per collir castanyes de la muntanya. Les venia a la plaça. Portava una camisa gris força cenyida. De fet li anava petita. Faldilles de llana pura d'ovella verge extra que li feien una mica de campana. Feia patxoca. Per protegir-se les idees, duia un forro Quechua de color negre. Fotia molt fred. A la brasa, hi coïa castanyes Take Away.

De sobte, una ombra s'acosta a la castanyera. Parlen durant una estona i marxen. L'endemà, a les portades de les revistes del cor...

La Castanyera, de BOTELLÓN!!
Se ha visto a Maria (La Castanyera) con su novio? !!

Miau!!! És un gato!!

Pel que sembla en Marrameu no va ser gaire discret i el van pillar els paparazzis. I el marrón per la Maria. (...)

Doncs, al final es va desmentir tot plegat. Menos mal!! Aquella nit, en Marrameu va explicar-li una cosa a cau d'orella a la Maria la Castanyera. En aquest moment d'incertesa, pels paparazzis van començar a disparar l'allau de fotos amb flash, que li van treure una vida al gat!!)

L'endemà, van passar a l'acció. Van anar, en Marrameu i na Maria, pels carrers repartint castanyes per la penya. Era cosa de merxandansinc! -deia la Maria- Un dia, un col·lega, li va fer unes classes. Va entendre que si regalaves una mica per provar, i la gent està contenta, te'n compra. Més endavant, es va imposar el 3x2!, però això ja és un altre nivell.

De sobte, van trobar-se una manifestació. Hi havia molta gent. Dividida, bàsicament en dos equips. Els Grocs i els Blau Mariner. N'hi havien uns que es manifestaven per tenir un conveni decent i jugaven a fer punteria a coses i puestus i els altres que havien d'impedir-ho., jugant , també. Amb tant de joc, semblava El Precio Justo!

En Marrameu, -que és molt murri i juganer- va convèncer a la Maria per que s'afegissin al joc. Van buscar un succedani de trinxera i van descarregar les castanyes. N'hi havia de crues i d'altres de cuites. En Marrameu estava flipant amb la motivació de la Maria per jugar!! Primer de tot, va obrir la petaca que duia carregada de mistela i va fer un bon glop. N'hi va oferir al gat, va tancar la petaca. Va carregar-se la faldilla (que li feia campana) de castanyes i van començar a llençar-les també contra coses i puestus. Els de groc, que eren molt hàbils, en caçaven alguna al vol i que estigués cuita, la pelaven i se la cruspien, els putes!!

L'equip groc, en mostra d'agraïment per unir-se al seu equip, i guanyar als blaus, van tornar una vida al gat. La vida que li havien tret els paparazzis. I a la Maria, un voluntari de la manifestació, li va fer un streepteasse.




Epíleg: Riiiiiiiiiing!! Riiiiiiiiiiiiiiiiiiing!!

-...
-Marrameu?
- ... miau!

2 comentaris:

susanna ha dit...

molt bó!
Qui ho ha escrit això?

Danilsan ha dit...

Moltes gràcies, Susanna!!