diumenge, 15 de novembre del 2009

Vandelfaiar II


El Casun, té una cremada al braç. Però si no fuma!!!! Ni cuina!!!!! Uaaaaaaaaala!

Can Rata, calcinat. El Jaume, destrossat. La Núri, està embarassada? (Aidón rimemba) i té pèrdues. I ganes de fer coses. I el novio, li demana per casar-se. La pijelisabet, rallada perquè els seus coleguis no podran jugar a padel i tennis. Les lleis són les lleis, diu l'altra.

Les assegurances no cobreixen incendis provocats. No tenen casa. Ho han perdut tot, tot i tot.

El Casunseuna, l'heroi de Vandelpal. Juas! Quan se n'adonin, el cremaran a ell com a una bruixa de l'edat mitjana. O el rostiran com un porc que és!

La Lali, demana disculpes al Jaume. Se sent culpable de l'incendi. I el Jaume, enfonsat i traït pels nervis, li dona la raó. Si no haguessin anat a Can Rata, potser no s'hagués cremat res. Però si els pares del Casun, no l'haguessin parit, tampoc s'hagués cremat Can Rata.
El Jaume, tard o d'hora sabrà que ha estat el Casun. Es disculpa del que li ha dit a la Lali.

Hi haurà baixes a Vandelpal? A veure si hi ha una mica de sang, collons! Tant terror psicològic no és bo. Una mica de color, senyors guionistes!!!

In the Condis, el Casun, darrera dels pots de conserva estant, escolta la conversa del Jaume i el Paco i se n'adona de la gran cagada del segle. Però tot el poble creu que és l'heroi que va salvar les dones i els nens. Li faran un regal. Ja li podrien regalar unes orelles de burro!

El psicòleg i una colegui de la Lali, van a veure el Casunseuna i li regalen la foto del bomber feta amb tècnica mixta (photoshop i collage de primària). I també li regalen un maldecap en forma de pista. S'han trobat pistes. Els bombers, que són molt llestos, han descobert que hi havia accelerant. Però comença aprop de la zona del tennis. L'Elisabet s'olora alguna cosa. Serà l'olor corporal després de fer mitja travessa pels volts de Vandelpal? Aquesta pija, i el Tomàs (l'orella) que diuen que son socis. Però jo crec que també simpatitzen. Més tard es troben al Monràs a la Cepsa.

Els decorats de Can Rata, molt currats! Enhorabona als artistes.

La Iron, va a veure el Monràs. (Segur que abans d'anar-se'n cap a Barcelona, comença a sospitar del papi). I el convenç per anar a la ràdio. Si va a la ràdio, segur que la caga!

El Monràs, quin elementu!! De moment, està cagat i no es presenta a la primera convocatòria.
NO SÓC CAP HEROI!!! La Mònica li treu les castanyes de foc i li fan entrevista a la filla del puta.
Com és l'autèntic Monràs?
Resumint, rondinaire fanàtic del pa. Comentar, també, que té una puta merda de melodia al mòbil! Proposo aquesta altra melodia.
El Monràs, escoltant l'Iron on Air in the radio, s'emociona. No, perdoneu. És suor!!! Està suant i s'està posant nerviós. Sense ordre. Suant i posant-se nerviós tot alhora. Comença a donar-li voltes al cap.
Primer missatge que no escolta la Berta: No sóc tan bona persona com us penseu! Segon missatge: Berta, t'haig d'explicar una cosa...
-Tens elogis de tothom, ets l'heroi del poble!! Ja sabia que no m'equivocava al casar-me amb tu.
Et volen donar les gràcies PEL QUE VAS FER AHIR. Juas!

Busquem-li un psicòleg al Monràs, però ja!


I poseu-me també un parell d'advocats, pel Jaume i la Berta que es veu a venir la catàstrofe!!

I quan pugui, el compte. Gràcies!