dissabte, 8 d’agost de 2009

Menorca 09 Cala'n Brut


Cala'n Brut, és un racó de Menorca. A 15 minuts amb trasto a tracció motora de Ciutadella. Hi ha diferents zones que queden alçades del mar. I els valents, es llençen de 6, 8, 10, 12 m d'alçada. Els que no son valents, o no volen saber si ho son, tiren fotos als valents. a 10 minuts en bici (com a molt) de Cala'n Blanes. On estic instal.lat i compartint xalet amb 5 persones més.


L´última nit de juliol, me'n vaig anar a Cala'n brut a veure les estrelles. Vaig agafar una bici. De les 4 que hi havien, vaig triar la que tenia el seient més baix. Més que res per provar altres bicis. (Nota mental: Estaria bé tenir una bici de lloguer o de compra). Aquests dies, n'he agafat una que no té fre anterior i el posterior fa molt soroll. És una bici imigrada a l'illa. De fet, és una suposició. Les bicis de postal de Menorca, són de passeig. I alguna té alguna caixa o cistella. Al darrera i al davant respectivament. Amb un timbre.

Encara a casa, vaig agafar una manta per poder contemplar el cel amb una bona comoditat. Vaig agafar la bici, vaig penjar-me la manta pel coll, vaig sortir al carrer i vaig començar a pedalar. Abans d'arribar hi ha una baixada una mica pronunciada. Aquella bici també anava mancada de 3en1. Quan havia de frenar, frenava. Però els veïns, sabien que passava una bici i que intentava frenar. Fotia molt soroll. Vaig arribar a Cala 'n brut. Vaig lligar la bici en una farola i vaig anar cap allà. A la entrada, hi ha un local tancat. Per fer-hi reformes. Es veu força gran. Passo el local, i trobo el lloc perfecte bastant ràpid. Estenc la manta plegada per la meitat i em poso a contemplar el cel. Quin espectacle!! El cel de Menorca és sempre impressionant. Aviat hi haurà la pluja d'estels. Aquesta nit, en vaig veure una desena. Vaig fumar-me un piti i vaig tornar cap a casa pedalant i amb la manta al coll.

Bé això de tornar... Es podria dir que la tornada se'm va fer llarga. Quan creia que ja arribava, vaig veure que no em sonava tot el que estava veient. Molts locals nous. Vaig passar pel costat del parc aquàtic, per sota uns arcs amb uns dofins, una cantina, una sala de jocs, carrers foscos, el parc aquàtic de nou... Nen!! Què t'has perdut! Vaia tela! Vaig veure una parella que anava caminant. Quan vaig arribar a la seva alçada, els vaig saludar. Vaig confiar en el meu sentit d'orientació. Passava més carrers, mirava de fer memòria. No podia fer gaires esforços mentals. Psicològicament, no ho trobava lògic haver-me perdut. Era molt fàcil, en principi. Havia de fer el trajecte invers i ja està. Mentre tornava a veure els dofins als arcs, vaig anar cap a l'esquerra de tot. Quan duia un tros, me'n vaig tornar perquè creia que si m'havia equivocat un cop, perfectament me'n podia equivocar un altre. Vaig girar cua al cap de 200m. Vaig veure una persona que caminava pel costat del carrer. Al apropar-m'hi vaig veure que era oriental. Li vaig preguntar per anar a Calan Blanes. Però abans d'acabar la frase, el taupaipai, em fa que no amb el braç i el cap i em diu no se què. Portava un cego considerable, el xino!! I fill de puta també perquè podria fer l'esforç, no creieu? Flipo, començo a pedalejar un altre cop i no em puc treure del cap el xino. Què cabrón! I quin cego que duia. Abans d'arribar al parc aquàtic un altre cop, vaig girar a l'esquerra. Ja començava a estar cansat de cames. I era tardillo. Començo a fer una baixada i de cop, veig coses que em sonen! Salvat!! Ja sé on soc! Baixava per un carrer que hi haviem passat la nit abans caminant en sentit contrari. Anar a veure les estrelles no té preu. I a més, si vas en bici, tornant et perds i portes una manta penjada, et fa cremar calories.