diumenge, 21 de setembre del 2008

Vandelpal 16/9/08 Res no és mesquí

La Dora i el Llibert van a can Casunseuna a netejar-la. Élla vol amagar la malaltia. No li mola que el poble en vagi ple!!!
El Julià: "Com està el cos de policia!" Riiiiing, Riiiiiing!! És la Nicole? "... la Nicole és aigua passada!" I uns collons, Julià! Que et coneixem com si t'haguessim parit! "No pots fugir de la Nicole per sempre" Riiing, riiiiing!
La Berta rallada amb la Dora pq no vol agafar el nen. Potser no se'n recorda de com agafar nens?
I el més rallat del poble és en Pacojones. Fins els collons de que la Dora vagi tant al seu puto rollo, i s'hagi d'encarregar de tot lo del super i a més a més li delega els albarans!!! Potser té alzeimer, pero tpc té un pèl de tonta aquesta dona, eh!
L'alcaldesa jipi, ja no te temps de pensar en el creuer en tractor!! Té més feina que disgustos s'enduu la Teresa.
A la Nuri li fa cosa de que el Gabriel li faci petons en púlbic. Aquesta dona és burra!! i tonta!
La Dora té feina extra (be, contant de que faci alguna cosa al súper) ha de fer tests de memòries!! A veure si se'n recorda de fer-los!! :P
La Nicole, insisteix trucant el Julià. Encara porta el vestit del casament, la tia!
En Pacojones, estressat fins el cul: caixes pel mig, trucades, clients.... Arriba la Dora i la supercaballeria de'n Pacojones, se li tira a sobre.
La Teresa, es queda al poble. El Julià es queda sense casa. A la tarda, a la consulta apareix una clienta. La Nicole. "Hola senyor veterinari. Miri: sóc un animal en zel (com tu) i necessito sentir-me femella" Jajajajajjaaja. Ai, amics lectors!! Era broma! Us immagineu? El Julià (en el fons, pero no gaire) encantat de la vida!!.
Es retreuen coses plenes de sentiments. El Julià plorant a Vendelpal!! Extra!! Extra!! Però inflat d'orgull, fot fora d la consulta a la Nicole i després arriba l'arrepentiment!
"Hola Julià! Soc l'arrepentiment! Que tal?"
La Dora fa cas a la Teresa i comença a parlar de la malaltia amb en Casun, i n'acaben fent broma. Passa el mateix amb la Berta i la Dora.
Teresa comença el tractament.
Moment xungo a les penombres del Condis: La Dora recita el poema d'en Joan Salvat-Papasseit
mentre van passant imatges on reflecteix que Tot té el seu procès.
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
(...)